El Barça va superar amb un excel·lent el repte majúscul al Veszprém Arena. Un cop d’autoritat per refermar el lideratge de grup i per avisar que, tot i les baixes, l’equip blaugrana pot continuar aspirant a tot en la Champions. En la prèvia del partit, el tècnic Carlos Ortega assegurava que l’equip havia de fer moltes coses bé per sortir victoriós d’Hongria. Tal dit, tal fet. La defensa –res a veure amb la primera volta al Palau (36-41)– va rendir a molt bon nivell i va mantenir a ratlla el poderós arsenal ofensiu del rival. El duel de titans va deixar moltes notes positives per als blaugrana. Una va ser l’exhibició sota els pals de Gonzalo, que, tot i aparèixer en el tram final de la primera meitat, va tenir uns números magnífics –13 aturades i un 41%– i va ser decisiu en els moments calents del partit. El porter del planter va ser escollit el jugador més valuós del xoc. També la clarividència de Melvyn Richardson en la direcció de joc, l’efectivitat d’Aleix Gómez (8 gols de 9 llançaments i sense errades en els 4 penals) i l’ascendència de Dika Mem, que va signar el definitiu 30-31 a 10 segons del final, van ser factors individuals d’un triomf forçosament coral.

En la primera meitat, el Barça ja va fer tota una declaració d’intencions responent a l’intercanvi de cops del Veszprém i arribant a l’equador amb avantatge (15-17). Tot i l’encert inicial de Fàbregas, la predisposició defensiva dels blaugrana era total i en atac també hi va haver bones connexions amb Frade en el pivot, més enllà de l’encert d’Aleix des dels 7 metres. En el segon temps, les aturades de Gonzalo van acabar esbravant l’efervescència de Remili (6 de 15) i amb intervencions providencials va impulsar l’esprint final cap la victòria. Tota una exhibició de caràcter en un duel molt igualat i en un escenari de màxima exigència.