La fe consagra Jannik Sinner
Tennis. Obert d’Austràlia. L’italià de 22 anys remunta dos sets al rus Daniïl Medvédev i guanya el seu primer gran eslam en el debut en una final
La primera final de l’obert d’Austràlia sense cap integrant del big-three –Federer, Djokovic i Nadal– des del 2005 es va resoldre amb una remuntada èpica de Jannik Sinner (4) contra el rus Daniïl Medvédev (3) aixecant dos sets en contra amb fe quan estava contra les cordes: 3-6, 3-6, 6-4, 6-4 i 6-3 en 3h44. Amb 22 anys, guanya el seu primer títol de gran eslam en la seva primera final de la màxima graduació contra un rival més experimentat i assumeix la seva part de protagonisme en un relleu generacional que s’ha cuinat a foc lent. El rus, campió de l’obert dels EUA el 2021 i que afrontava la seva sisena final de gran eslam, va perdre la seva tercera final a Melbourne després d’haver hagut de claudicar contra Novak Djokovic el 2021 i contra Rafa Nadal el 2022 en un partit en què també va malbaratar dos sets favorables.
Sinner, finalista de les ATP finals i recent campió de la copa Davis, arribava amb el cartell d’haver eliminat el deu cops campió Djokovic en les semifinals i, tot i el ruixat inicial, va saber assumir el peatge de la seva estrena en una gran final. Medvédev, que va aixecar dos cops dos sets en contra en el seu trajecte –Ruusuvuori en la segona eliminatòria i Zverev, en semifinals–, va notar el desgast d’haver passat més hores a la pista quan el partit es va allargar.
La llei de Medvédev
El rus va donar el primer avís amb una ruptura en el tercer joc. Buscant descaradament el revés del seu rival per evitar els angles que l’italià obre amb la seva potent dreta, jugant amb molta profunditat i restant bastant més a prop de la línia de fons del que és habitual per no donar respir, va marcar la primera diferència (2-1) i va segellar el 3-1 en blanc amb un ace. Implacable amb el servei, a més, no va cedir cap oportunitat de break en un primer parcial immaculat i va minimitzat el seu impotent rival. En plena exhibició tàctica i tècnica, va tancar el set amb un segon trencament (6-3 en 36 minuts). La suma de la seva solidesa innata i un joc més agressiu va provocar una sinergia que va estabornir Sinner.
Al límit, l’italià es va treure el peu de Medvédev del coll tot just en el segon joc del segon parcial salvant quatre pilotes de trencament. Però el de Moscou no donava treva i va consumar el seu tercer break (3/10) en el quart joc (3-1). A més, va segellar el 4-1 en blanc. La primera final de gran eslam de l’italià estava sent un martiri. Una nova queixalada, trencament en el sisè joc (5-1), va aplanar encara més el camí del rus i va accentuar el malson de Sinner. Malgrat tot, el transalpí va començar a carregar una mica la bateria trencant per primer cop el servei rival (5-2). I, amb 5-3, fins i tot va tenir dues pilotes de ruptura que no va saber aprofitar. Medvédev, ferm, va tancar per 6-3 en la segona pilota.
Reacció transalpina
Sinner, que sembla de gel, no es va descompondre i va perseverar guanyant el seu servei amb solvència durant el tercer set. Fins que, amb 5-4 a favor, va certificar el seu primer break després d’una gran restada, en una pilota que també li va servir per adjudicar-se el set (4-6). Crits d’ànim a la graderia perquè el públic de la Rod Laver Arena volia més tennis. Engrescat, a més, va guanyar en blanc el primer joc del quart acte i va disposar d’una pilota per trencar en el segon joc. El rus va reaccionar (1-1). El que era clar és que la dinàmica inicial s’havia alterat completament i el grau de vulnerabilitat del rus havia augmentat. Amb 2-1 per a Sinner, Medvédev va demanar assistència mèdica. En el joc posterior va tornar a salvar pilota de ruptura (2-2). Una dreta cargolada obrint angle va atorgar a Medvédev pilota de trencament amb 3-3. Ace de Sinner, que hi va afegir una dreta paral·lela i un altre ace (4-3). Amb 5-4 i servei de Medvédev, l’italià va repetir, amb dues dretes consecutives carregades de pólvora, l’operació del tercer set i va empatar el partit (6-4). La tendència va prosseguir en el cinquè acte. El rus, esgotat, no va saber frenar Sinner, que va trencar en el sisè joc (4-2) i va segellar la victòria amb una dreta paral·lela de gran qualitat, un digne colofó.
El primer italià a Melbourne
Jannik Sinner té l’honor de ser el primer italià, home o dona, que guanya a Austràlia i el cinquè que aixeca un títol de gran eslam. La darrera havia estat Flavia Penetta en l’obert dels EUA 2015, tot just, curiosament, en el darrer partit de la seva carrera, una bacanal del tennis italià en què va superar la seva compatriota Roberta Vinci. Francesca Schiavone es va coronar a Roland Garros el 2010 i Adriano Panatta va guanyar Roland Garros el 1976. El pioner va ser Nicola Pietrangeli, doble campió a París els anys 1959 i 1960.
