La gimnasta i entrenadora Elena Blume i Carreras (Barcelona, 1921), germana del llegendari Joaquim Blume, va morir ahir als 97 anys. És considerada una de les pioneres de la gimnàstica artística a Catalunya. El 1995, de fet, va ser guardonada amb un dels premis Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.

Com el seu germà, va començar a practicar la gimnàstica artística de la mà del seu pare, l’entrenador alemany Armand Blume Schmadecke, al gimnàs Blume de Barcelona, que va obrir el seu primer local al carrer de Pàdua el 1921, just quan la família s’acaba d’instal·lar a la ciutat.

El 1954 va ser la primera campiona de Catalunya femenina de la història. Va repetir la victòria en el concurs general tres anys més, del 1955 al 19957, i va acumular tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques. El 1957 va guanyar el campionat d’Espanya i també va ser la millor en salt, terra i barra.

Es va retirar de la competició als 32 anys. Es va casar amb Josep Maria Sánchez Martínez, que acabaria essent president de la federació catalana i que va dirigir durant alguns anys el gimnàs Blume. Elena Blume entrenaria la filla de la parella, Anna Elena Sánchez Blume, coneguda com a “Leni” o “Analén”.

Sánchez va assolir diferents títols de campiona de Catalunya i d’Espanya i va participar als anys seixanta en europeus, mundials i els Jocs Mediterranis del 1967. Blume també va ser seleccionadora espanyola femenina.

El germà petit d’Elena, el recordat Joaquim Blume, va morir amb 25 anys el 29 d’abril del 1959 en un accident aeri prop de Conca amb la seva dona, Maria Josefa Bonet, i altres companys de la selecció espanyola. Joaquim Blume va ser olímpic als Jocs d’Hèlsinki va ser una de les grans estrelles dels Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 guanyant sis medalles d’or i una de bronze. A l’europeu del 1957 va ser el campió del concurs general i dels aparelles d’anelles, cavall amb arcs i barres paral·leles.

La cerimònia de comiat d’Elena Blume tindrà lloc demà al tanatori de Sant Gervasi a 2/4 de 12 del matí.