La selecció espanyola, amb les catalanes Txell Mas, Paula Ramírez, Berta Ferreras i Iris Tió, es va aferrar al somni olímpic i amb el quart lloc en la final de l’equip tècnic va rubricar amb suficiència el seu principal objectiu en el mundial de Doha. El grup de Mayuko Fujiki, per tant, tornarà de la capital qatariana amb els deures fets, evidenciant els seus progressos i consolidant la seva doble aposta per a París, tant en el duet, amb Iris Tió i la sevillana Alisa Ozhogina com a protagonistes, com en l’equip. Ambicioses i perfeccionistes de mena, però, segur que la quarta posició va deixar un regust agredolç al conjunt estatal, i més després d’haver ocupat la tercera plaça en les preliminars de dijous. Les cares de circumstància quan van veure la nota final va ser prou eloqüent. “L’objectiu principal era la classificació olímpica i ara disposem de mig any per millorar les coreografies i guanyar més puntuació”, va dir, taxativa, Iris Tió.

Amb la targeta de dificultat més elevada (56,700) de la final, la llegenda d’Aladí del conjunt espanyol es va elevar per sobre dels 300 punts (302,8228), un pèl per sota de la nota preliminar (308,2480). El lleu descens del grup de Fujiki va ser suficient perquè els Estats Units, amb l’homenatge a l’aigua ideat per Andrea Fuentes, la superés per només 2 punts de marge (304,9021) i s’emportés la medalla de bronze. En la pugna per l’or, l’equip xinès, sense fissures i que ja tenia la plaça guanyada pels Jocs, es va imposar amb autoritat (339,7604) per davant del precís conjunt de Japó (315,2229).

La classificació pels Jocs, amb cinc places per repartir, venia donada per la suma de les puntuacions dels equips en les finals de rutina acrobàtica, tècnica i lliure. Sense comptar Xina (883,8083), l’ordre de classificació va ser: Estats Units (814,0654), Espanya (798,6520), Japó (797,8450), Itàlia (756,5996) i Canadà (738,8897). Ja estaven classificades França, com a amfitriona, i com a representants dels seus continents Egipte, Austràlia i Mèxic.