Catalunya: potència el·líptica
Waterpolo. La selecció espanyola masculina encadena vuit podis –quatre mundials i quatre europeus– i la femenina, set cites afegint-hi Tòquio 2020
La força del waterpolo català ha quedat una vegada més palesa en el mundial de Doha amb els dos bronzes celebrats per les seleccions espanyoles masculina i femenina, integrades per àmplies majories catalanes de jugadors i jugadors formats, a més, en els clubs del país. Els metalls refermen la tendència d’aportació catalana i d’èxits de les dues formacions, que no han baixat del podi en els darrers grans campionats. El pròxim repte seran els Jocs de París 2024.
L’equip masculí, amb nou jugadors de casa –Unai Aguirre, Unai Biel, Sergi Cabanas, Álvaro Granados, Marc Larumbe, Blai Mallarach, Bernat Sanahuja, Roger Tahull i Fran Valera–i el tècnic barceloní David Martín, encadena quatre presències en el podi mundialista. La vigent campiona d’Europa va caure contra Itàlia a les semifinals (6-8) –a la qual havia derrotat a Zagreb en la semifinal de l’europeu tot just el gener passat–en un partit en què la defensa transalpina va marcar el pas però va saber reaccionar amb suficiència contra França en la lluita pel bronze (14-10). L’equip estatal ha comptat amb els nacionalitzats establerts a Catalunya Felipe Perrone i Martin Famera i han completat la convocatòria Alberto Munárriz, Àlex Bustos, Miguel de Toro i Edu Lorrio. Espanya, tricampiona mundial –Perth 1998, Fukuoka 2001 i Budapest 2022–s’ha mantingut en el podi de les quatre darreres edicions del mundial. La tendència la refermen els èxits en els quatre darrers europeus, amb quatre medalles: plata a Barcelona 2018 i Budapest 2020, bronze a Split 2022 i or a Dubrovnik 2024 amb el gol espectacular el terrassenc Álvaro Granados.
Els Estats Units, la bèstia negra de la selecció espanyola femenina en l’última dècada, es va creuar altre cop en el camí de l’equip de Miki Oca imposant-se per 11-9 també en les semifinals, però el grup es va refer i va celebrar el bronze davant de Grècia, amb un gol a porteria buida d’Elena Ruiz que va penalitzar l’agosarada tàctica hel·lena de jugar-se la darrera possessió amb una dona de més substituint la portera per una jugadora. Oca va confiar en el mateix equip que enguany va ser subcampió d’Europa perdent la final contra els Països Baixos a Eindhoven, amb tretze catalanes –Laura Ester, Paula Leiton, Maica Garcia, Judith Forca, Bea Ortíz, Nona Pérez, Ariadna Ruiz, Elena Ruiz, Paula Crespí, Martina Terré, Isabel Piralkova, Anni Espar i Cristina Nogué–i dues madrilenyes, Pili Peña i Paula Camus. L’equip, plata a Tòquio 2020, ha estat en el podi de tres del darrers quatre mundials: plata a Gwangju 2019, plata a Fukuoka 2023 i bronze a Doha 2024. En l’europeu, no s’ha mogut del podi en els darrers quatre campionats: bronze a Barcelona 2018, or a Budapest 2020 i Split 2022 i plata a Eindhoven 2024.