Sentència sobre irregularitats en el govern de la federació espanyola
El jutjat de primera instància número 15 de Madrid va donar la raó dilluns als assembleistes que des de 2021 denuncien la mala aplicació per part del president de la Real Federació Espanyola de Voleibol (RFEVB), Agustín Martín Santos, de l’article 101 del Reglament General per tal de no sotmetre a debat ni a votació aquells assumptes d’assemblea que no tenien esmena ni proposta alternativa. L’any 2020 hi va haver eleccions a la Real Federació Espanyola de Voleibol, un procés electoral en què Martín Santos va revalidar el càrrec en una votació molt ajustada (35-34) davant de la candidata Maribel Zamora, la vigent presidenta de la federació catalana i que havia sigut vicepresidenta de Martín Santos –en bona sintonia fins que ella va decidir presentar-se. Un jutge ja va sentenciar llavors com a “obscur” i “poc transparent” el procés i va ordenar “retrotraure el procés”, és a dir, repetir les eleccions “per garantir que el procés electoral s’ajusti a les exigències d’un Estat de Dret”.
A dia d’avui, encara s’espera sentencia de l’Audiència Nacional després del recurs presentat pel Consejo Superior de Deportes i la RFEVB. En tot aquest temps, ja han passat gairebé 4 anys i a les portes d’un nou procés electoral, el voleibol espanyol ha viscut 4 assemblees en les que Martín Santos, ha evitat a tota costa el debat i la posterior votació dels assumptes de l’ordre del dia. El mètode ha estat emparar-se en l’article 101 del Reglament General, un article que en cap cas permet que els assumptes no es debatin ni votin i encara així es puguin considerar aprovats.
Així, des de maig de 2021 el voleibol espanyol no ha pogut debatre ni votar sobre aspectes tan importants com els pressupostos i tancaments d’exercici, els plans d’actuació, els calendaris esportius o les normes de competició.
A la mateixa assemblea de maig de 2021, diferents membres del màxim òrgan de govern, ja van anunciar reservar-se el dret d’impugnació pel que consideraven diferents incompliments durant el transcurs de la reunió; un d’ells i el més destacat i important, la prohibició del dret de participació (debat i votació) per l’ús de l’esmentat article 101 per part del president. Aquest modus operandi no s’havia fet servir mai fins al moment, però Martín Santos l’ha aplicat a conveniència des de la seva reelecció. El més curiós és que en els darrers quatre anys sí ha sotmès a votació el seu sou, tot i no tenir esmenes ni propostes alternatives. En vista de totes aquestes irregularitats les federacions d’Aragó, Cantàbria Catalunya, Comunitat Valenciana i País Basc, van presentar una demanda.
Acords nuls
La sentència arriba dos anys després i declara nuls tots els acords que no van ser sotmesos ni a debat ni a votació: tancament de l’exercici 2020, pressupostos de 2021, plans d’actuació de la RFEVB de 2021, projecte de competicions d’àmbit estatal, calendaris esportius de la RFEVB, protocols sanitaris de les competicions d’àmbit estatal i regles de joc de la categoria benjamí. La jutgessa afirma que ‘la interpretació realitzada pel president i que manté la demandada no resulta acord ni a la Llei ni a la Jurisprudència sobre la matèria i tampoc respecta els estatuts de l’associació’, i per tant considera nuls ‘els assumptes de l’ordre del dia en que es va privar als associats d’emetre el seu vot’. El sentit comú diu que, per tant, també seran nuls tots aquells acords de la resta d’assemblees celebrades a posteriori en que el president ha fet ús de l’article 101: desembre de 2021, desembre de 2022 i desembre de 2023. La mala interpretació del president, tot i les protestes reiterades i constants d’una part dels assembleistes, deixa ara moltes incògnites per resoldre. Què passarà amb les subvencions públiques rebudes? Què passarà amb les atorgades per la mateixa RFVEB a esportistes, Federacions Territorials i clubs? És possible que Martín Santos acusi als denunciants dels problemes generats per aquesta sentència. La realitat és que, possiblement, la interpretació que faci l’actual president de la RFEVB, tal com diu la sentencia, no resulti acord ni a la Llei ni a la Jurisprudència i que tampoc respecti els estatuts de l’associació. I des de fa anys.
