Recursos per somniar

“Estem fent una gran feina, fent visible el potencial de les dones en l’esport”, diu Hernández, plata de duet mixt lliure, fent parella amb Dennis González, en el mundial disputat a Doha. I destaca: “Els nostres resultats són el mirall del talent, l’esforç i la disciplina. Hem fet camí, però encara queda. Poder formar part d’aquest creixement em fa feliç. Tant de bo en un futur gaudim d’una igualtat plena. Plena en l’àmbit dels mitjans de comunicació, econòmic i polític, entre d’altres. En l’èxit esportiu, ja som al cim.” “Es necessita difusió, i gràcies al treball de visibilitat que s’està realitzant, com és la Jornada de l’Esport Femení, fem passes de gegant. Gràcies a l’esforç d’entitats, esportistes i federacions, estem fent créixer l’esport femení, animant i fent ressò del fet que tots podem escriure històries, i totes tenim dret a somiar-les. Però, sobretot, necessitem els recursos. Gràcies a aquests programes, seguim accelerant, donant peu a la participació, i seguim dins el camí”, remarca la campiona estatal alevina, infantil, júnior i absoluta, que també té diverses medalles internacionals, la més destacada de les quals és l’or als Jocs Europeus del 2023 a Polònia, i que també estudia medicina.

L’esport és cultura

“L’esport femení està en ple creixement i, a poc a poc, va adquirint la mateixa importància que el masculí”, afirma Santiago. “És molt important el paper dels mitjans de comunicació. Si es fan ressò de l’esport femení, farem entendre d’una vegada per totes que forma part de la nostra cultura”, assenyala. Juan Antonio Santiago, el seu pare i que té un gimnàs des del 1996, és doble campió europeu de taekwondo i té cinc medalles mundials. “La jornada de diumenge és una bona manera de mentalitzar totes les dones del fet que poden practicar l’esport que vulguin. Però la normalització arribaria si es fessin jornades mixtes, d’homes i dones junts”, afirma la ripollesa, que forma part de l’equip estatal paralímpic des del 2019 i que té un or i una plata continentals en el seu palmarès, en què també hi ha quatre medalles en el Grand Prix (una d’or i tres de bronze). Santiago es va quedar a les portes de disputar els Jocs de Tòquio i aquest estiu debutarà en la cita paralímpica a París, en la categoria de més de 65 quilos K44 –discapacitat lleu a les extremitats superiors.