Recur­sos per som­niar

“Estem fent una gran feina, fent visi­ble el poten­cial de les dones en l’esport”, diu Hernández, plata de duet mixt lliure, fent pare­lla amb Den­nis González, en el mun­dial dis­pu­tat a Doha. I des­taca: “Els nos­tres resul­tats són el mirall del talent, l’esforç i la dis­ci­plina. Hem fet camí, però encara queda. Poder for­mar part d’aquest crei­xe­ment em fa feliç. Tant de bo en un futur gau­dim d’una igual­tat plena. Plena en l’àmbit dels mit­jans de comu­ni­cació, econòmic i polític, entre d’altres. En l’èxit espor­tiu, ja som al cim.” “Es neces­sita difusió, i gràcies al tre­ball de visi­bi­li­tat que s’està rea­lit­zant, com és la Jor­nada de l’Esport Femení, fem pas­ses de gegant. Gràcies a l’esforç d’enti­tats, espor­tis­tes i fede­ra­ci­ons, estem fent créixer l’esport femení, ani­mant i fent ressò del fet que tots podem escriure històries, i totes tenim dret a somiar-les. Però, sobre­tot, neces­si­tem els recur­sos. Gràcies a aquests pro­gra­mes, seguim acce­le­rant, donant peu a la par­ti­ci­pació, i seguim dins el camí”, remarca la cam­pi­ona esta­tal ale­vina, infan­til, júnior i abso­luta, que també té diver­ses meda­lles inter­na­ci­o­nals, la més des­ta­cada de les quals és l’or als Jocs Euro­peus del 2023 a Polònia, i que també estu­dia medi­cina.

L’esport és cul­tura

“L’esport femení està en ple crei­xe­ment i, a poc a poc, va adqui­rint la mateixa importància que el mas­culí”, afirma San­ti­ago. “És molt impor­tant el paper dels mit­jans de comu­ni­cació. Si es fan ressò de l’esport femení, farem enten­dre d’una vegada per totes que forma part de la nos­tra cul­tura”, asse­nyala. Juan Anto­nio San­ti­ago, el seu pare i que té un gimnàs des del 1996, és doble campió euro­peu de taekwondo i té cinc meda­lles mun­di­als. “La jor­nada de diu­menge és una bona manera de men­ta­lit­zar totes les dones del fet que poden prac­ti­car l’esport que vul­guin. Però la nor­ma­lit­zació arri­ba­ria si es fes­sin jor­na­des mix­tes, d’homes i dones junts”, afirma la ripo­llesa, que forma part de l’equip esta­tal paralímpic des del 2019 i que té un or i una plata con­ti­nen­tals en el seu pal­marès, en què també hi ha qua­tre meda­lles en el Grand Prix (una d’or i tres de bronze). San­ti­ago es va que­dar a les por­tes de dis­pu­tar els Jocs de Tòquio i aquest estiu debu­tarà en la cita paralímpica a París, en la cate­go­ria de més de 65 qui­los K44 –dis­ca­pa­ci­tat lleu a les extre­mi­tats supe­ri­ors.