El Barça tenia el lideratge de grup a les seves mans, però no va tenir el seu millor dia contra un Montpeller amb les idees molt clares i que va saber aprofitar les concessions blaugrana per emportar-se un triomf històric del Palau Blaugrana. Amb la victòria del Magdeburg a Veszprém (28-30), l’equip de Carlos Ortega estava obligat a guanyar per mantenir el primer lloc, però l’ensopegada el deixa amb la segona plaça final. El Barça, en tot cas, accedeix als quarts de la Champions per la via directa i jugarà contra el vencedor del París Saint-Germain-Wisla Plock en l’eliminatòria de vuitens.

El Barça, amb ràpides transicions, va començar marcant el ritme (7-4). Però el Montpeller no es conformava ni de bon tros a complir el paper de comparsa, i amb la clarividència de Stas Skube i l’efectivitat i la velocitat dels dos extrems, l’exblaugrana Yanis Lenne i Jaime Fernández, va capgirar el marcador (8-9). Dika Mem exercia de desembussador en un equip blaugrana que havia perdut fluïdesa en atac. S’entrava en una fase d’intercanvi de cops i Carlos Ortega optava per demanar temps mort i reclamar més intensitat defensiva als seus jugadors. El tècnic andalús també va donar entrada a Gonzalo Pérez de Vargas en el lloc d’Emil Nielsen. Un parell d’aturades del porter blaugrana van impulsar una altra estrebada local, que amb un parell de gols de Hampus Wanne va poder arribar al descans amb un mínim avantatge (19-18).

Després de la represa, el Barça continuava marcant la pauta gràcies, sobretot, al lideratge de Mem (24-22). Patrice Caneyer va demanar temps mort per aturar aquesta dinàmica. El Montpeller va endurir la defensa, amb una disposició 5-1 per impedir els llançaments del capità blaugrana. El conjunt occità feia un pas endavant i, com al primer temps, tornava a prendre la iniciativa (25-27). Era un duel de pissarres, perquè Ortega també apostava pel 5-1, amb Blaz Janc d’avançat, i tornava a col·locar Nielsen sota els pals. El Barça no se n’acabava de sortir. Les pèrdues de pilota facilitaven la feina del Montpeller, que en l’intercanvi final va acabar cantant victòria.