“Ja em sé de memòria el circuit de la torre Eiffel”

Sí, va ser una situ­ació molt gra­ci­osa. Vaig fer una entre­vista per a un mitjà d’aquí en la qual vam par­lar del meu cognom, del meu pare, que és escocès, i de la nos­tra afició pel Cel­tic de Glas­gow. Es veu que un peri­o­dista escocès la va veure, li va agra­dar la història, sobre­tot pel fet d’haver estat durant un any soci del Cel­tic, i va con­tac­tar amb mi a través d’Ins­ta­gram per fer-me una petita entre­vista.

Sí, ja m’agrada. És un orgull tenir família a Escòcia perquè és una història dife­rent pot­ser d’altres per­so­nes. El meu pare està superor­gullós que m’hagin fet un repor­tatge al seu país i també par­lant del Cel­tic, que és el club de la seva vida.

Tan gran, no. M’espe­rava una millora, perquè quan l’any pas­sat vaig fer 1h21:03 en el cam­pi­o­nat d’Europa sub-23 estava per fer menys. Ales­ho­res, però, el que impor­tava era gua­nyar i no tant el temps final. Abans del cam­pi­o­nat d’Espa­nya, vaig fer una con­cen­tració d’alçada a Font-romeu. Sabia que estava molt fort entre­nant i pen­sava que en el millor dels casos podria fer 1h18 llargs, però el desen­vo­lu­pa­ment de la cursa em va por­tar a aquesta marca. Els pri­mers 10 km no van ser gaire ràpids i quan vaig fer el canvi de ritme a mitja prova vaig començar a fer par­ci­als molt bons. Quan ja veia la línia de meta em vaig ado­nar que podria bai­xar d’1h18. No m’ho espe­rava i encara ho estic assi­mi­lant.

L’any pas­sat em vaig que­dar fora del mun­dial de Buda­pest i par­lant amb l’entre­na­dor vam arri­bar a la con­clusió que, tot i ser encara jove amb 21 anys, si volíem ser als Jocs de París havíem de fer més qui­lo­me­tratge, més hores de gimnàstica, i cui­dar més la part del des­cans i la nutrició. Abans feia 115 km a la set­mana un o dos cops a l’any, i ara he pas­sat a fer-ne 130, 140 o 150, i això s’ha notat molt.

Jo anava al cam­pi­o­nat d’Espa­nya molt men­ta­lit­zat que havia de gua­nyar per obte­nir la plaça olímpica. L’Álvaro, en canvi, ja estava pre­se­lec­ci­o­nat i sabia que no arri­bava al cent per cent. Quan vaig fer el canvi als 10 km, ell va ser l’únic que va res­pon­dre. Fal­tant dos quilòmetres, quan vaig veure que ja no aguan­tava el ritme i em vaig veure gua­nya­dor, em vaig emo­ci­o­nar molt, perquè havia superat un dels meus refe­rents i actu­al­ment el millor mar­xa­dor del món, i sobre­tot perquè acon­se­guia la plaça per als Jocs.

Al Baix Llo­bre­gat penso que s’ha notat la reti­rada de Mar­cos Flo­res, que a Vila­de­cans havia estat un dels grans impul­sors de l’espe­ci­a­li­tat i entre­na­dor de molts grans mar­xa­dors de la zona. Ara a Cata­lu­nya hi ha també altres nuclis on es prac­tica la marxa. Pot­ser costa més que sur­tin nois, però tenim l’Òscar Martínez, que és del Prat i ja ha estat fina­lista en mun­di­als de la seva cate­go­ria. En el cam­pi­o­nat d’Espa­nya també va haver-hi alguns cata­lans que ho van fer molt bé en les cate­go­ries sub-16 i sub-18. Amb el meu entre­na­dor, Ale­jan­dro Ara­go­ne­ses, tenim el propòsit de pro­mo­ci­o­nar la marxa al Baix Llo­bre­gat.

A l’abril aniré a Antalya al mun­dial per equips, encara no sé si en els 20 km o en els relleus per clas­si­fi­car-lo per als Jocs. I al juny tindré l’euro­peu de Roma, que serà l’última gran prova abans dels Jocs. A més, supo­sarà el meu pri­mer gran cam­pi­o­nat inter­na­ci­o­nal en cate­go­ria abso­luta. De totes mane­res, tota la pre­pa­ració anirà enca­mi­nada a arri­bar al meu màxim nivell l’1 d’agost a París.

Men­tal­ment, em va cos­tar una mica perquè només feia dues set­ma­nes del cam­pi­o­nat d’Espa­nya i encara estava una mica can­sat. Com que tam­poc teníem cap experiència prèvia, els pri­mers 11 quilòmetres me’ls vaig pren­dre amb una mica de calma i també tenia una mica de molèsties als isquio­ti­bi­als. Durant l’inter­val el físio em va solu­ci­o­nar aquest pro­blema i el segon relleu ja el vaig fer molt més ràpid i vam poder remun­tar fins a la segona posició.

Sí, soc molt ambiciós i inten­taré llui­tar amb els millors. A París seré feliç si gua­nyo una meda­lla, si soc fina­lista o quedo el 20 havent donat el meu cent per cent. En tinc mol­tes ganes. Estic molt orgullós de poder-hi par­ti­ci­par i el meu propòsit és fer la millor cursa pos­si­ble.

Serà molt emo­ci­o­nant poder com­pe­tir a 50 metres de la torre Eif­fel. Mun­ta­ran un cir­cuit d’un quilòmetre al cos­tat del pont d’Iéna. A través del Goo­gle Maps ja em sé el cir­cuit de memòria. Segur que les fotos que em facin allà seran la por­tada del meu per­fil de What­sApp i d’Ins­ta­gram pels pròxims qua­tre anys.