L’eslovè Tadej Pogacar (UAE) es va tornar a exhibir ahir amb una altra demostració de força i va ser el vencedor, amb un registre de 4h34:25, de la tercera etapa de la 103a Volta a Catalunya, la segona de les tres amb final en pujada, que s’ha disputat entre Sant Joan de les Abadesses i Port Ainé, de categoria especial, amb un recorregut de 176,5 quilòmetres que han transcorregut amb bon temps després de la tempesta de dimarts. Pogacar, tot un espectacle, que va ser segon dilluns esgarrapant bonificacions i primer dimarts en la segona etapa i es va apoderar del mallot blanc amb franges verdes, va entrar tot sol a Port Ainé deixant clavats els seus rivals amb un atac a 7,4 km de la meta amb què va neutralitzar l’agressivitat del basc Mikel Landa (Soudal Quick-Step). L’astre eslovè incrementa el seu lideratge de la general amb mà de ferro i deixa la cursa pràcticament sentenciada si no hi ha res de nou. També lidera les classificacions de la muntanya i la regularitat. Mikel Landa, que fa camí amb determinació cap al podi final, va entrar segon a 48 segons i és a 2:27 en la general. El podi de l’etapa el va completar Antonio Tiberi (Bahrain), a 1:03 del vencedor. El rus Aleksandr Vlasov (Bora) és tercer en la general a 2:55.

Sant Joan de les Abadesses ha tornat a la Volta 50 anys després. En aquella ocasió, va ser la seu del final del segon sector de la quarta etapa, amb triomf de l’italià Wladimiro Panizza, i la sortida de la cinquena, que va guanyar el basc Txomin Perurena, vencedor d’aquella edició del 1973. Port Ainé ha estat final per quart cop: Dan Martin (2013), Thomas de Gendt (2016) i Esteban Chaves (2021).

Sigui com vulgui, el colombià Harold Tejada (Astana) va coronar en primer lloc el port de Tosses–1a categoria–liderant un grup de 20 corredors escapats que tenia un minut de marge sobre el pilot encara amb 105 quilòmetres per davant i que va incrementar una mica el marge, una circumstància anecdòtica. El pilot, encapçalat per l’equip del líder, va anar menjant el terreny als escapats, que van ser engolits a 53 quilòmetres de la meta durant l’ascens al port del Cantó, de categoria especial amb 25,4 km i rampes amb un pendent màxim del 12%. El Visma, amb ganes de redempció després del mal dia a Vallter, va apujar el ritme del pilot.

Les primeres rampes, duríssimes, de l’ascensió a Port Ainé –18,7 km amb un desnivell màxim del 12%–, van establir una selecció natural de vint escollits. El vilanoví Marc Soler, sacrificat, va treballar pel líder en el primer tram i després, esgotat, va quedar despenjat i va cedir el relleu al seu company Almeida. El Soudal Quick -Step va augmentar el ritme. Tampoc no va aguantar les estrebades Chaves (EF Education-Easy-post). A 7,4 quilòmetres de la meta, el basc Mikel Landa, segon en aquell moment en la general a1:35 de Pogacar, va atacar amb valentia, però el seu intent, absolutament lògic i legítim, va ser un suïcidi de cara a aspirar al mallot blanc amb franges verdes. No només li va agafar la roda de seguida. L’eslovè va replicar amb virulència, es va acomiadar del basc i de tothom i va marxar tot sol esperitat i va guanyar amb una gran solvència.