L’eslovè Tadej Poga­car (UAE) es va tor­nar a exhi­bir ahir amb una altra demos­tració de força i va ser el ven­ce­dor, amb un regis­tre de 4h34:25, de la ter­cera etapa de la 103a Volta a Cata­lu­nya, la segona de les tres amb final en pujada, que s’ha dis­pu­tat entre Sant Joan de les Aba­des­ses i Port Ainé, de cate­go­ria espe­cial, amb un recor­re­gut de 176,5 quilòmetres que han trans­cor­re­gut amb bon temps després de la tem­pesta de dimarts. Poga­car, tot un espec­ta­cle, que va ser segon dilluns esgar­ra­pant boni­fi­ca­ci­ons i pri­mer dimarts en la segona etapa i es va apo­de­rar del mallot blanc amb fran­ges ver­des, va entrar tot sol a Port Ainé dei­xant cla­vats els seus rivals amb un atac a 7,4 km de la meta amb què va neu­tra­lit­zar l’agres­si­vi­tat del basc Mikel Landa (Sou­dal Quick-Step). L’astre eslovè incre­menta el seu lide­ratge de la gene­ral amb mà de ferro i deixa la cursa pràcti­ca­ment sen­ten­ci­ada si no hi ha res de nou. També lidera les clas­si­fi­ca­ci­ons de la mun­ta­nya i la regu­la­ri­tat. Mikel Landa, que fa camí amb deter­mi­nació cap al podi final, va entrar segon a 48 segons i és a 2:27 en la gene­ral. El podi de l’etapa el va com­ple­tar Anto­nio Tiberi (Bah­rain), a 1:03 del ven­ce­dor. El rus Alek­sandr Vla­sov (Bora) és ter­cer en la gene­ral a 2:55.

Sant Joan de les Aba­des­ses ha tor­nat a la Volta 50 anys després. En aque­lla ocasió, va ser la seu del final del segon sec­tor de la quarta etapa, amb tri­omf de l’italià Wla­di­miro Panizza, i la sor­tida de la cin­quena, que va gua­nyar el basc Txo­min Peru­rena, ven­ce­dor d’aque­lla edició del 1973. Port Ainé ha estat final per quart cop: Dan Mar­tin (2013), Tho­mas de Gendt (2016) i Este­ban Cha­ves (2021).

Sigui com vul­gui, el colombià Harold Tejada (Astana) va coro­nar en pri­mer lloc el port de Tos­ses–1a cate­go­ria–lide­rant un grup de 20 cor­re­dors esca­pats que tenia un minut de marge sobre el pilot encara amb 105 quilòmetres per davant i que va incre­men­tar una mica el marge, una cir­cumstància anecdòtica. El pilot, encapçalat per l’equip del líder, va anar men­jant el ter­reny als esca­pats, que van ser engo­lits a 53 quilòmetres de la meta durant l’ascens al port del Cantó, de cate­go­ria espe­cial amb 25,4 km i ram­pes amb un pen­dent màxim del 12%. El Visma, amb ganes de redempció després del mal dia a Vall­ter, va apu­jar el ritme del pilot.

Les pri­me­res ram­pes, duríssi­mes, de l’ascensió a Port Ainé –18,7 km amb un des­ni­vell màxim del 12%–, van esta­blir una selecció natu­ral de vint esco­llits. El vila­noví Marc Soler, sacri­fi­cat, va tre­ba­llar pel líder en el pri­mer tram i després, esgo­tat, va que­dar des­pen­jat i va cedir el relleu al seu com­pany Almeida. El Sou­dal Quick -Step va aug­men­tar el ritme. Tam­poc no va aguan­tar les estre­ba­des Cha­ves (EF Edu­ca­tion-Easy-post). A 7,4 quilòmetres de la meta, el basc Mikel Landa, segon en aquell moment en la gene­ral a1:35 de Poga­car, va ata­car amb valen­tia, però el seu intent, abso­lu­ta­ment lògic i legítim, va ser un suïcidi de cara a aspi­rar al mallot blanc amb fran­ges ver­des. No només li va aga­far la roda de seguida. L’eslovè va repli­car amb virulència, es va aco­mi­a­dar del basc i de tot­hom i va mar­xar tot sol espe­ri­tat i va gua­nyar amb una gran solvència.