Molt positiva. Quan vam arribar (2016), el Col·legi tenia uns 3.000 col·legiats, i en aquests moments en tenim el doble. Això vol dir que s’ha fet molta feina. Entre altres coses, perquè hi ha molts elements que dificulten que la col·legiació augmenti de forma natural, tot i ser obligatòria a Catalunya.

El govern de la Generalitat va fer una llei que obliga tots aquells llicenciats o graduats que estan treballant en aquest àmbit a estar col·legiats. Tret de nosaltres, ningú se’n preocupa, d’aquest tema. No tenen cap mena de dispositiu de detecció de situacions anòmales o fraudulentes. És molt trist que un professional faci bé les coses i un altre, que té la mateixa formació, no estigui inscrit al Ropec, no estigui col·legiat, no tingui la responsabilitat civil... Ningú li diu res i treballa tan tranquil. Estem jugant amb la salut i la seguretat de la ciutadania. Un programa mal executat i mal planificat, sense una seqüència lògica de progressió, pot ser bastant més perjudicial que beneficiós.

Sí, m’agradaria acabar-lo amb 10.000 persones col·legiades. Si tot va bé, podrien ser bastants més. És una de les tasques més importants que tenim. Volem aconseguir que tots treballem sota un mateix codi ètic, amb una deontologia que ens faci garants d’això que necessita la ciutadania, un treball ben fet i ben portat. La finalitat del Col·legi no és el professional, sinó la ciutadania. És el ciutadà el que ha de rebre uns bons serveis del nostre col·lectiu.

No s’ha igualat. Seguim mantenint un percentatge que deu estar al voltant del 70%-30%. Aquesta és la realitat que surt de les facultats i dels centres d’estudis. Estem totalment disposats a col·laborar amb les facultats per trobar alguna via per avançar perquè això s’iguali, però és una tasca complexa. S’estableix una roda que és difícil de trencar. La majoria dels professors d’instituts són homes. Per tant, les nenes no tenen referents femenins. Allà es trenca la cadena. Queda molta feina per fer, i molta començant per baix. Per això, nosaltres reclamem que hi hagi més educació física a les escoles, no només per generar hàbits saludables, sinó per generar interès per aquest tipus de feina, que és un servei a la població.

Sí, malauradament. És un àmbit amplíssim, que va des de l’alta competició fins a l’acció més petita que puguem fer en un gimnàs d’un barri, passant per tot el treball que es fa als centres escolars, els clubs, entitats esportives... El professional sap que si en algun moment determinat cal fer alguna reivindicació, allà hi ha el Col·legi. No ha de sortir ell sol i nu. Estem per ajudar en això.

Nosaltres tenim un espectre bastant més integral que qualsevol altra entitat que hi hagi en l’àmbit esportiu. Una federació no entra en un centre escolar, en un centre d’atenció primària o en un equip multidisciplinari de rehabilitació i readaptació, i en canvi, nosaltres sí. Gràcies a la gran diversitat que tenim de praxis professionals, a través d’aquests 6.000 col·legiats, tenim un coneixement de tots aquests àmbits que no té cap altra entitat.

En la primera junta que vam fer vam aprovar una delegació a Lleida-Pirineus. La idea és que el Coplefc tingui una delegació a cada demarcació on hi ha una facultat perquè pensem que el binomi facultat-Col·legi ha de ser productiu per conscienciar els alumnes que val la pena col·legiar-se i treballar conjuntament per intentar canviar aquells percentatges de què parlàvem.

El més important és dotar el col·legi de potencial per fer-lo molt fort. Al llarg d’aquests anys he vist que si vas a trucar a alguna porta i vas sol, et pots trobar que potser ni te l’obrin. En canvi, si hi ha un grup de gent que està empenyent en la mateixa direcció, la cosa canvia i ja t’escolten. Estic parlant de partits polítics, grups parlamentaris, ajuntaments... Tota la feina que es pugui fer perquè el Col·legi sigui escoltat, sigui una entitat amb rigor i la seva paraula es tingui en compte dins l’àmbit esportiu passa per aquest volum de col·legiació. Aquest és un objectiu prioritari, juntament amb continuar oferint formació a tots els col·legiats i col·legiades, i fent campanyes i pedagogia perquè la societat vagi tenint un tractament més proper i ampli perquè pugui mantenir la seva salut i integritat.