Surf de neu

Núria Castán

subcampiona del freeride world tour

“Haver arribat aquí ja és com si hagués guanyat”

“Vull complir el meu somni de ser campiona del Freeride World Tour”

“L’experiència de quedar atrapada en una allau de neu deu minuts em va fer plantejar deixar l’«snow»”

Núria Castán (Almos­ter, 1997), mem­bre de l’equip inter­na­ci­o­nal de Head Snow­bo­ards i de l’equip esta­tal de Fre­e­ride RFEDI-SpainS­now, va obte­nir la set­mana pas­sada el sub­cam­pi­o­nat del Fre­e­ride World Tour en acon­se­guir la segona plaça en l’última prova del FWT en la Yeti Xtreme de Ver­bier, on tor­nava després del greu acci­dent que va tenir l’abril de l’any pas­sat, en què va que­dar atra­pada durant deu minuts en una allau de neu.

Com ha vis­cut aquesta tem­po­rada?
Aquesta tem­po­rada, par­lant de resul­tats, ha sigut la millor, i és la tem­po­rada en què amb menys intenció anava de cen­trar-me després de l’acci­dent de la tem­po­rada pas­sada.
Sub­cam­pi­ona mun­dial. Alguna vegada s’hau­ria ima­gi­nat arri­bar a aquest punt?
Quan vaig començar a com­pe­tir, amb 12 anys, no sabia ni que arri­ba­ria al Fre­e­ride World Tour, però quan arri­bes a petits objec­tius pen­ses que tam­poc està tan lluny. Haver arri­bat aquí ja és com si hagués gua­nyat.
L’abril del 2023 va tenir un greu acci­dent en què va que­dar atra­pada durant 10 minuts en una allau de neu. Com va can­viar la seva vida des de lla­vors?
Aque­lla experiència em va fer can­viar-ho tot. Al prin­cipi, em vaig replan­te­jar tota la meva vida, fins i tot dei­xar l’snow. No va ser fins que vaig tro­bar les eines psi­cològiques que vaig accep­tar-ho tot i fer el següent pas.
Li ha sigut com­pli­cat tor­nar a com­pe­tir?
Fins al setem­bre vaig tenir un estiu tran­quil, recu­pe­rant-me men­tal­ment, i des de lla­vors, vaig anar tren­cant peti­tes bar­re­res fent esports d’aigua o esca­lada i començant a tor­nar a estar bé física­ment, i durant aquell mes, em va arri­bar la invi­tació al Fre­e­ride.
Com veu la reper­cussió mediàtica del seu esport?
És un esport que fins fa poc no tenia gaire nom a Cata­lu­nya o Espa­nya, fins i tot una pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat em va abai­xar la nota perquè, tot i tenir un jus­ti­fi­cant per sal­tar-me clas­ses i poder com­pe­tir, no sabia què era el fre­e­ride. Ara, de mica en mica, el fet que la com­pe­tició sigui inter­na­ci­o­nal ha ser­vit per pro­mo­ci­o­nar-ho, però hi ha països com Àustria on aquest esport és cul­tura; en canvi aquí no.
Què diria a la gent per ani­mar-la a veure o prac­ti­car aquest esport?
És un esport en què s’ha de saber esquiar o fer snow, i sobre­tot per als que s’ini­cien, que comen­cin amb pro­gressió i adqui­rei­xin tots els conei­xe­ments (estar segur a la mun­ta­nya, conei­xe­ment de res­cat) des de ben petits. I que per molt que el camí sigui dur, amb constància, deter­mi­nació i sacri­fici, en molts casos, les coses arri­ben tard o d’hora.
Quins objec­tius es pro­posa a par­tir d’ara?
Ara des­can­sar; també estic en un pro­jecte audi­o­vi­sual sobre el procés de sanació i salut men­tal, i tor­nar al Fre­e­ride World Tour per com­plir el meu somni de ser cam­pi­ona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.