L’antiga gimnasta i entrenadora Maria José Blume Bonet (1959, Barcelona), filla del llegendari Joaquim Blume, va morir ahir als 65 anys, segons ha confirmat la federació catalana de gimnàstica. La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dimecres al tanatori de Sant Gervasi a 2/4 de 12 del matí.

Quan el seu il·lustre pare i la seva mare, Maria Josefa Bonet, van morir en el recordat i tràgic accident d’avió del 29 d’abril del 1959, tenia només quatre mesos. La seva curta edat va fer que se salvés de pujar en aquell avió. L’accident va tenir lloc prop de Conca. No hi va haver supervivents. Van morir els altres components de la selecció espanyola que acompanyaven Blume i la seva dona.

Els avis es van fer càrrec de la Maria José, que va viure sempre prop del Gimnàs Blume i envoltada d’esportistes d’elit. Va ser gimnasta de jove i més tard entrenadora al costat d’altres membres de la família, com ara Elena Blume Carreras, germana de Joaquim, que va morir el passat 2 de febrer als 97 anys.

La Maria José, que va estudiar alemany i sempre ha viscut a Barcelona, va admetre en una en una entrevista al programa Islàndia de RAC 1 que no va superar mai un cert temor a pujar als avions. “Era molt petita i no recordo mai haver abraçat els meus pares però els he trobar a faltar sobretot més de gran”, hi va afegir.

El gimnàs Blume l’havia obert el patriarca de la família, l’avi de la Maria José i el pare de Joaquim, Armand Blume Schmadecke, un entrenador i antic gimnasta de Bremen que es va traslladar a Barcelona. Havia obert el seu primer local al carrer de Pàdua el 1921, just quan la família s’acaba d’instal·lar a la ciutat.

Joaquim Blume va morir amb només 25 anys. Va ser una de les grans estrelles dels Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 guanyant sis medalles d’or i una de bronze. A l’europeu del 1957 va ser el campió del concurs general i dels aparells d’anelles, cavall amb arcs i barres paral·leles. Abans havia debutat en una gran competició internacional en els Jocs Olímpics d’Hèlsinki amb només 19 anys. Va ocupar el lloc 56è. Era un dels grans favorits quatre anys després en els Jocs de Melbourne, però Espanya va boicotejar la cita com a protesta per la invasió de la URSS a Hongria.

L’altre gran referent de la gimnasta en la família Blume, va ser Elena, la germana gran de Joaquim. És considerada una de les pioneres de la gimnàstica artística a Catalunya. El 1954 va ser la primera campiona de Catalunya femenina de la història. Va repetir la victòria en el concurs general tres anys més, del 1955 al 19957, i va acumular tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques. El 1957 va guanyar el campionat d’Espanya i també va ser la millor en salt, terra i barra. El 1995, de fet, va ser guardonada amb un dels premis Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya. Com el seu germà, va començar a practicar la gimnàstica artística de la mà del seu pare.

La filla de l’Elena, Anna Elena Sánchez Blume, va assolir diferents títols de campiona de Catalunya i d’Espanya i va participar als anys seixanta en europeus, mundials i els Jocs Mediterranis del 1967. Blume també va ser seleccionadora espanyola femenina.