El Roland Garros més incert
Tennis. L’ultracampió Nadal hi arriba just de forces, Djokovic acaba de ser estovat per un xilè i es llepa la ferida a Ginebra; Alcaraz i Sinner, entre cotó fluix, i Zverev, àlgid, és ara mateix l’aposta
El canvi generacional ja és aquí i Roland Garros, que comença diumenge, en dona fe. Rafa Nadal, que s’acomiadarà del seu torneig ultrafetitxe –catorze títols, amb un balanç de 112-3, una veritable nadalada–, és un dels teòrics damnificats. A Barcelona va caure en el segon partit; a Madrid, en el tercer, i a Roma, un altre cop en el segon, resultats impensables fa quatre dies que expliquen l’ocàs d’una carrera estratosfèrica. Malgrat que la inactivitat i el seu estat físic el condicionen, no llança la tovallola i farà la seva darrera temptativa a la Philippe Chatrier, perquè no sigui dit. Dilluns, una gernació el va aclamar quan es va entrenar a la central parisenca.
Semblava que Novak Djokovic, que defensarà el títol, era immune a l’envelliment amb els seus mètodes nutritius i de crioteràpia i una elasticitat inhumana, però l’edat tampoc el perdona. La derrota contundent i inesperada contra el xilè Alejandro Tabilo en la tercera eliminatòria de Roma genera molts dubtes sobre el seu estat de forma. Al serbi, però, mai se’l pot descartar. És un animal competitiu i manté el número 1 a pesar de les amenaces dels joves Jannik Sinner i Carlos Alcaraz, que va recaure a Madrid de la lesió a l’avantbraç i arriba entre cotó fluix. Djokovic es llepa la ferida aquesta setmana a Ginebra. El mal resultat a Roma li va fer canviar el calendari de terra per retrobar sensacions. L’anècdota romana és el cop d’ampolla al cap que va rebre quan signava autògrafs. L’ampolla de metall d’un seguidor va caure des de la graderia de manera involuntària. Nole assegura que li va provocar molts símptomes durant mitja hora. L’endemà va signar amb ironia amb un casc. Rialles. Però quan es va estavellar contra Tabilo no va trigar a citar l’ampolla com una possible causa.
Sinner, que serà el nou número 1 si Djokovic no arriba a la final de París, és, en argot futbolístic, dubte fins a darrera hora. El millor resultat del transalpí a París són els quarts del 2020, però també és cert que el curs passat va fer un salt qualitatiu. Es va retirar lesionat en els quarts de Madrid i tampoc va jugar a Roma.
Zverev: campió a Roma
Enmig de tot aquest cúmul de factors negatius, emergeix la figura de l’espigat alemany Alexander Zverev. El campió del Masters 1000 de Roma –el seu segon títol en el Fòrum Itàlic i el seu sisè de la graduació– arriba amb el canó, el seu servei, ben carregat. A banda del seu estat de forma i les penúries rivals, l’altre argument que l’avala són les tres semifinals consecutives (2021, 2022 i 2023) que ha signat al coliseu de la terra batuda, sobretot la del 2022, quan va haver de plegar contra Nadal perquè es va estimbar i tenia el partit encarrilat.
La llista d’outsiders l’eixamplen el grec Stefanos Tsitsipas, finalista el 2021 contra Djokovic i vigent campió de Montecarlo; el noruec Casper Ruud, finalista de les dues últimes edicions contra Nadal i Djokovic; el rus Daniïl Medvédev, encara que el seu fort és la terra, i el jove danès Holger Rune, capaç de guanyar qualsevol.