El nedador escocès David Wilkie campió olímpic dels 200 m braça a Montreal el 1976, va morir ahir als 70 anys, segons va confirmar la família als mitjans britànics. Aquella final olímpica és una de les més recordades de la història ja que va ser capaç de rebaixar el rècord del món de la distància en més de tres segons (2:15.11). Va estar durant quatre anys imbatut en els 200 m braça i va ser el primer nedador britànic en conquerir un or olímpic en 68 anys.

Als anys setanta es va convertir en tota una celebritat al seu país i a tota la Gran Bretanya. Als Jocs de Munic del 1972 ja havia estat subcampió olímpic dels 200 m, un any després va ser campió del món i el 1974, competint amb Escòcia, va ser campió als Jocs de la Commonwealth dels 100 i els 200 m braça. Per primer cop un esportista era campió olímpic, del món i de la Commonwealth en una mateixa prova en un període de dos anys.

El 1975 va escollit millor esportista britànic després de coronar-se amb dos títols mundials més a Cali imposant-se en els 100 i els 200 m braça, Es va retirar després de ser campió olímpic al Canadà amb només 22 anys.

Wilkie va viure de petit uns anys a Sri Lanka abans que la família es traslladés a Edimburg. L’esdeveniment que el marcaria per tota la vida va ser el seu debut olímpic a Munic, no només perquè va veure en directe la gesta de Mark Spitz, que va guanyar set ors, sinó per la massacre dels atletes d’Israel, molt a prop d’on dormia el seu equip.