[D]
0
Handbol
sant joan despí - 6 juny 2024 2.00 h

Gonzalo Pérez de Vargas

Porter del Barça

“Hi ha molts motius per confiar en aquest equip”

“Si som a la final a quatre de la Champions és perquè molts jugadors han fet un pas endavant per cobrir les necessitats de l’equip”

“Si som capaços de portar un ritme alt i defensem bé tindrem possibilitats contra el Kiel”

Vaig tenir un inici de curs complicat, però amb el temps he tornat a guanyar regularitat i protagonisme
- sant joan despí

Gon­zalo Pérez de Var­gas (Toledo, 1991) afronta una final a qua­tre de la Cham­pi­ons més en el seu pal­marès i el cap de set­mana a Colònia estarà en dis­po­sició de llui­tar per la seva cin­quena corona euro­pea, la dot­zena del Barça. El por­ter for­mat al plan­ter ha vis­cut una tem­po­rada com­pli­cada a nivell per­so­nal. L’anunci que a par­tir del 2025 faria el salt al Kiel va pro­vo­car que perdés la capi­ta­nia en favor de Dika Mem. L’espec­ta­cu­lar inici de curs d’Emil Niel­sen també li va fer per­dre pro­ta­go­nisme sota els pals. Dues cir­cumstàncies que va anar assu­mint amb el pas del temps fins a arri­bar al tram final de tem­po­rada a un gran nivell com­pe­ti­tiu i a esde­ve­nir altre cop deter­mi­nant en la bona cam­pa­nya blau­grana. Més enllà de la mor­bo­si­tat d’enfron­tar-se en semi­fi­nals (dis­sabte a les 18 h) al que serà el seu equip d’aquí a dues tem­po­ra­des, Gon­zalo té clar que per gua­nyar el Kiel han de defen­sar bé i impo­sar un ritme de joc ele­vat.

Quan va començar el curs, amb la marxa de Fàbre­gas i Cin­dric, i la poste­rior lesió de Makuc, alguns dub­ta­ven que el Barça pogués clas­si­fi­car-se per a la final a qua­tre. I aquí estan per sisè cop con­se­cu­tiu i per dot­zena vegada en quinze edi­ci­ons.
Em sem­bla que les dades par­len per si soles del gran tre­ball fet per l’equip. Això també és gràcies al fet que con­jun­ta­ment s’ha fet un pas enda­vant en posi­ci­ons que pot­ser havien que­dat una mica pen­ja­des. Han apa­re­gut juga­dors que ja hi eren i han fet un pas enda­vant com en Luis [Frade], a més de l’apa­rició del Petar [Cikusa]. En defi­ni­tiva, molts juga­dors han fet un pas enda­vant per les neces­si­tats de l’equip i penso que la tem­po­rada ha estat molt bona. Poder arri­bar a Colònia de la manera que ho hem fet, gua­nyant a París en els quarts de final amb molta soli­desa, i poder afron­tar la tor­nada al Palau amb l’eli­mi­natòria pràcti­ca­ment resolta ens dona motius per con­fiar en l’equip.
Es valora prou aquesta per­sistència de l’equip al final de festa de Colònia?
Em sem­bla que no, però al final nosal­tres no estem aquí per a això sinó per com­pe­tir i inten­tar gua­nyar. Un cop esti­guem fora d’aquest esport o d’aquest equip, veu­rem tot el que hem acon­se­guit i segu­ra­ment ens posa­rem les mans al cap.
Dar­rere del Barça, un altre dels clàssics de Colònia és el Kiel. Com veu la semi­fi­nal?
En prin­cipi hi ha hagut una dinàmica una mica dife­rent de tots dos equips i per això se’ns pot con­si­de­rar favo­rits. Però es tracta d’un sol par­tit i en una pista on, si bé és neu­tral, és evi­dent que hi haurà molta més afició ale­ma­nya. Si som capaços de por­tar un ritme alt i defen­sar bé, tin­drem més pos­si­bi­li­tats. En cas con­trari, si el Kiel imposa un llistó defen­siu molt alt i caiem en el seu parany, segur que pati­rem i ens resul­tarà molt més difícil.
Hau­ria pre­fe­rit un altre rival per evi­tar la mor­bo­si­tat, tenint en compte que el Kiel serà la seva des­ti­nació a par­tir del 2025?
No, al final tot que­darà en una anècdota. Si no és aquí ens l’hauríem pogut tro­bar en algun altre moment. Per part meva, queda molt clar que el que vull és gua­nyar. He seguit la seva tra­jectòria perquè també és un equip molt gran, però el que vull i l’objec­tiu pel qual m’he entre­nat tota la tem­po­rada és gua­nyar amb el Barça.
En tot cas, la tem­po­rada vinent encara serà al Barça, oi?
Sí.
A nivell per­so­nal, ha estat la seva tem­po­rada més com­pli­cada al Barça?
Segu­ra­ment sí, jun­ta­ment amb la tem­po­rada 2017/18, en què ens va eli­mi­nar el Mont­pe­ller en els vui­tens de final de la Cham­pi­ons. Però aque­lla va ser una situ­ació espor­tiva més gene­ral i en aquest cas par­la­ria d’una situ­ació més indi­vi­dual, amb can­vis que sabia que podien arri­bar en cas de pren­dre la decisió que vaig pren­dre. De mica en mica m’hi he anat acos­tu­mant. Entenc la posició del club en aquest sen­tit [res­pecte a la pèrdua de la capi­ta­nia] i a mesura que han anat pas­sant els mesos i els par­tits he con­ti­nuat fent la meva feina, i crec que estic aca­bant la tem­po­rada molt millor que a l’inici.
Esta­ria d’acord, doncs, que la seva cam­pa­nya ha anat de menys a més?
El prin­cipi de tem­po­rada de l’Emil [Niel­sen] va ser increïble i també per això vaig dis­po­sar de menys minuts. Quan es dona aquesta cir­cumstància amb un com­pany, l’única cosa que pots fer és ale­grar-te’n perquè està aju­dant a gua­nyar l’equip, aplau­dir-lo i gau­dir de les seves actu­a­ci­ons. En aquests últims mesos he gua­nyat regu­la­ri­tat, i amb la meva feina i les meves actu­a­ci­ons he tin­gut un pro­ta­go­nisme que al prin­cipi no tenia.
De la pare­lla de por­ters que seran a Colònia con­ti­nuen sent els que tenen millors números.
Els altres equips pot­ser fan menys rota­ci­ons a la por­te­ria. L’Aal­borg té Lan­din i al Mag­de­burg, amb la baixa del Port­ner, en Ser­gey Hernández és clara­ment el por­ter titu­lar. El Kiel [Mrkva i Bellah­cene] pot­ser també fa la rotació com nosal­tres, però tant de bo puguem man­te­nir els nos­tres números i aju­dem el Barça a gua­nyar.
Sem­bla clar que després de la remun­tada con­tra el Mont­pe­ller en quarts, al Kiel no se’l pot donar mai per mort.
Al final, a Colònia, a cap equip, encara que no hi arribi en el seu millor moment. Si prens una mica de pers­pec­tiva, es tracta de dos par­tits en dos dies i tots els equips que son allà tenen la capa­ci­tat de gua­nyar. Pot­ser en una tem­po­rada o si féssim una sèrie de play-off la cosa can­vi­a­ria, però són dos esforços que cal fer con­tra juga­dors de qua­li­tat i en una pista que ben segur els aju­darà més a ells que a nosal­tres.
Recordo que en els seus ini­cis en el pri­mer equip va tenir Daniel Saric com un dels refe­rents. Aquest curs ha coin­ci­dit en algun par­tit amb el seu fill, Filip Saric. Com ho ha vis­cut?
Amb el fill del Daniel i amb el fill d’en David Bar­ru­fet també. El pri­mer dia que te’ls tro­bes sobta una mica, però jo intento fer el que ells van fer amb mi, aju­dar-los, i no perquè siguin fills seus, sinó perquè és el que em per­toca en ser un juga­dor més veterà. És clar que hi ha un plus emo­ci­o­nal perquè els seus pares també van fer aquest paper amb mi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a