El Barça més terrenal, el d’un 10% de retallada, el de l’esvoranc deixat per la marxa de Ludovic Fàbregas, també és capaç de guanyar la Champions. Els clubs més poderosos d’Europa, amb més recursos econòmics i plantilles més compensades, han acabat sucumbint a la història, la jerarquia i la capacitat competitiva del conjunt blaugrana, que ja atresora dotze Champions al seu palmarès, tres guanyades en les quatre últimes edicions. Amb aquests resultats, el tècnic Carlos Ortega surt especialment reforçat de la seva tasca a la banqueta.

Són molts els arguments que han fet aquest Barça campió, però els grans baluards són l’ascendència i el lideratge de Dika Mem a la pista i una porteria perfectament coberta, amb la dupla formada per Emil Nielsen i Gonzalo Pérez de Vargas. Després de l’èxit a Colònia, Ortega va fer algunes reflexions i consideracions tècniques, sobretot amb la lesió de llarga durada de Domen Makuc, que va trastocar els plans inicials en plena pretemporada i que va reaparèixer fa tot just tres setmanes: “Ens vam haver d’adaptar a jugar amb dos esquerrans [Richardson i Mem] i l’aparició de Petar Cikusa també va ser molt important a l’hora de fer les rotacions. Hi ha hagut jugadors que han fet un pas endavant brutal, però tampoc vull individualitzar perquè és una tasca de tot l’equip, de la defensa, de la porteria, dels extrems, de tots. Dels que disposen de cinc minuts també perquè tots ajuden. L’esport és un estat mental i si la gent confia i treballa es poden aconseguir aquests resultats.”

El tècnic andalús, que ja va assolir sis Champions en la seva etapa de jugador, no obvia que el pes de la samarreta blaugrana també impregna de caràcter guanyador. “El Barça està obligat a competir. Tenim pressió i hem de saber jugar d’aquesta manera. Els jugadors han demostrat que saben fer-ho”, va sentenciar. En tot cas, es va mostrar “orgullós” de l’equip: “Aquesta temporada s’ha fet un treball espectacular. No érem els favorits per guanyar la copa d’Europa i l’equip s’ha alçat amb el títol quan més difícil semblava.” Per la dificultat de la temporada, per les baixes, pels lesionats, per l’aportació dels més joves i per les històries particulars de cadascú, durant les celebracions es van veure escenes especialment emotives. Ja a dalt del podi, Dika Mem no va poder evitar plorar desconsoladament abraçat a l’entrenador de porters, Tomas Svensson. El capità va perdre fa un parell de setmanes la seva germana petita, de només 17 anys. La seva professionalitat i determinació aquests últims dies tant durs i complicats segur que haurà fet encara més gran la seva veu i exemple al vestidor.