Tennis

Marcel Granollers

NÚMERO 2 DEL MÓN DE DOBLES i primera PARELLA AMB HORACIO ZEBALLOS

“Cap nen diu que quan sigui gran es dedicarà als dobles”

“Amb Zeballos tinc molt bona connexió. Som un esquerrà i un dretà i tenim versatilitat per obtenir bons resultats en totes les superfícies”

“Si Djokovic, Nadal o Alcaraz s’hi dediquessin, serien els millors del món”

Les vegades que hem jugat amb Carreño ens hem entès molt bé. Podem fer una bona parella a París 2024

Marcel Granollers (Barcelona, 1986) és el número 2 del món de dobles, al costat del seu inseparable company, l’argentí Horacio Zeballos –són la primera parella–, amb el qual va compartir fa pocs dies el número 1, i d’aquí a poques setmanes afrontarà el repte dels Jocs de París 2024 amb l’asturià Pablo Carreño, parella oficialitzada aquest dimecres. El català va arribar a ser un top 20 –19è el 2012–, amb quatre títols individuals, però fa alguns anys va optar pel camí dels dobles, modalitat en la qual ha sabut rendibilitzar les seves qualitats i ha obtingut grans èxits: 26 títols en 55 finals.

Considera que són complementaris en estil amb Carreño?
Vam jugar en la copa Davis del 2021 contra l’Equador i també en l’ATP Cup. Ens va anar bé i ens vam entendre molt bé. També conec el seu estil de quan he jugat contra ell. Podem fer una bona parella i cadascú aportar les seves fortaleses dins del joc. A veure si tenim una mica de temps per poder entrenar-nos junts i estar preparats.
A Londres va caure amb Marc López en la primera eliminatòria. Ara deu tenir ganes de reivindicar-se.
Tornar a ser-hi després de 12 anys és maco, una experiència única. Tinc ganes de fer-ho bé. Ja hem parlat amb el Pablo i tant de bo puguem fer un bon resultat. L’objectiu, com en tots els tornejos, és arribar tan amunt com sigui possible. Jugarem contra les millors parelles del món i serà molt complicat. Hem de centrar-nos a treballar i a compenetrar-nos.
Havent-hi en el tennis els grans eslams, quatre cada any, els fa tanta il·lusió com en altres esports anar als Jocs?
Suposo que depèn de cada jugador. Sí que és veritat que en el tennis tenim molts tornejos grans durant la carrera. Òbviament, els Jocs se situen dins d’aquests grans objectius.
Quina gran decisió, optar per dedicar-se als dobles...
Va ser una decisió difícil. Sempre ho he dit: quan un és un nen, la seva il·lusió és ser tennista a títol individual. No hi ha cap nen de deu anys que digui: “Quan sigui gran em vull dedicar als dobles.” És una modalitat que, depenent de la situació que un viu durant la seva carrera, és un altre camí. En el meu cas, ho vaig utilitzar per allargar la carrera. Si hagués tingut una situació bona en clau individual, no hauria pres la decisió. Si soc sincer, és així. El tennis individual era la meva prioritat. Ho havia estat sempre i ara ho ha deixat de ser pel que deia: no estava a gust ni en una situació bona. De fet, quan no m’hi dedicava al cent per cent, ja havia obtingut bons resultats amb els dobles. I això també em va ajudar a decidir-me.
L’estil del seu joc, amb bona volea, rapidesa a la xarxa i bon servei, ja eren un bon presagi.
En individuals ja m’agradava molt pujar a la xarxa, el joc de volea ja el tenia bastant incorporat. També és cert que he hagut de millorar moltes coses, com el joc a la xarxa, perquè té una posició, un tipus de volees diferents. He hagut d’adaptar el meu joc. Però sí que és veritat que haver jugat a dobles tants anys abans sense dedicar-m’hi plenament m’ha ajudat a adaptar-m’hi més ràpidament.
Fan entrenaments específics de reflexos per treure’s les pilotes que sovint en dobles busquen el cos?
Sí, en els entrenaments de dobles tens més temps per fer coses més específiques, tens més temps per entrar al detall. En individual fas més exercicis per agafar volum i resistència. Et tiren moltes pilotes ràpides i fortes al cos i això s’entrena.
Marc López deia que si els grans del tennis es dediquessin als dobles, serien els millors.
Estic d’acord que si juguessin Djokovic, Nadal i Alcaraz també guanyarien els dobles i serien els millors doblistes del món. Però ells no tenen una continuïtat. Si en tinguessin, tenen una gran qualitat i nosaltres no tenim el seu nivell.
El fet d’haver estat el número 1 amb Zeballos condiciona les parelles rivals?
És una modalitat que està molt igualada, sobretot en la majoria de tornejos que es juguen tot l’any amb super tie-break per comptes de set de desempat i amb punt d’or en els jocs per desfer la igualtat. Tampoc veig una parella que estigui per sobre de les altres com passava abans amb els germans Bryan. Ara som unes quantes parelles i, per moments, n’hi ha una que està millor que l’altra. Favorits per a Wimbledon? Et podria dir deu parelles. Sempre has d’estar en alerta i no et pots despistar perquè, si no, no guanyes.
Què ha confluït amb Zeballos per arribar al capdamunt?
Crec que tots dos hem tingut una carrera bona en individuals i tots dos ho fèiem bé a la xarxa. Una vegada dedicats als dobles, hem ajustat el nostre joc. Tenim els dos vessants: el d’un jugador individual però amb les especificitats del joc d’un jugador de dobles. Som molt complets a l’hora de poder utilitzar diverses estratègies. Ens van bé totes les superfícies i hi hem tingut bons resultats. Això et dona la possibilitat de sumar punts durant tot l’any. Aquesta versatilitat ens va molt bé, tot i que sempre podem tenir mals resultats per altres qüestions. Ell és esquerrà i jo, dretà, i això també hi ajuda. I la connexió que tenim. Ens coneixem de fa molt temps. Com que som un argentí i un espanyol, l’idioma hi ajuda molt. De bon començament, a més, vam obtenir bons resultats.
El seu company va derrotar Nadal. Segur que ho deu recordar sovint...
Sí, va ser en la final de Viña del Mar, quan Rafa sortia d’una lesió llarga. En una final i en terra batuda, Nadal només ha perdut contra Djokovic, Federer, Murray i contra ell.
Creu que els dobles estan ben valorats mediàticament i econòmicament?
Econòmicament, sí; mediàticament, no. Però és normal. La gent coneix les estrelles mundials individuals com Djokovic, Rafa, Alcaraz, Sinner... Tots aquests grans jugadors, que són els que atrauen. Als jugadors de dobles no se’ls coneix i costa més vendre el producte.
Alcaraz i Sinner marcaran la nova era del tennis?
Ara per ara, són els dos grans candidats. Són molt joves i han aconseguit grans coses a un nivell espectacular. Tenen molta fam i s’estiren l’un a l’altre. Segurament se n’hi afegirà algun altre, però ara mateix estan cridats a marcar una època.
Quan el veia de més jove al RCT Barcelona, ja tenia clar que seria una figura?
El club va anar a jugar a Múrcia el campionat d’Espanya per equips. Jo ni hi era. Però el meu germà em va explicar que hi havia gent fora del club fent cua per veure’l jugar i tenia 15 anys. Els seus companys de club al·lucinaven pel nivell que tenia. Tothom tenia clar que tenia un talent especial. Però després t’ho has de treballar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.