Ciclisme

Pels camins del Tour 2024

Etapa 8. Semur-en-Auxois - Colombey-les-Deux-Eglises

L’Auxois és un con­junt de valls entre el Loira, el Roine i el Sena. L’antic Auxois (en llatí: pagus Ale­si­en­sis) era el país d’Alésia, l’oppi­dum dels Man­du­bi­ans, situat prop de l’actual Alise-Sainte-Reine, és famós per la bata­lla deci­siva de l’any 52 abans de Crist, on l’exèrcit romà de Juli Cèsar es va impo­sar a la coa­lició gal·la lide­rada per Ver­cingètorix, el líder dels arverns. Tot això cal expli­car-ho als que no han lle­git mai les històries d’Astèrix, la resta ho sabem prou bé.

Aques­tes valls estan situ­a­des també en el cor de la Bor­go­nya, una regió històrica més vasta que, a la vegada, està situ­ada en el cor mateix de França.

Sébas­tien Le Pres­tre, marquès de Vau­ban, cone­gut com a Vau­ban, el gran engi­nyer i arqui­tecte mili­tar de la França de Lluís XIV, va aca­bar els seus estu­dis a Semur i Vio­llet-le-Duc, cone­gut pel gran públic per les seves res­tau­ra­ci­ons de cons­truc­ci­ons medi­e­vals, edi­fi­cis reli­gi­o­sos i cas­tells, com ara Notre-Dame de París, Car­cas­sona o el Mont Saint-Mic­hel, és l’autor també de la res­tau­ració de la col·legi­ata de Notre-Dame de Semur i de les seves mura­lles.

La cursa, sor­tint de Semur, anirà fent diver­ses mani­o­bres de dis­tracció, pas­sant per Poui­lle­nay, Vit­te­aux i Mas­singy, abans d’aga­far defi­ni­ti­va­ment el rumb cap al nord a Saint-Seine-l’Abbaye. Pobles rurals i medi­e­vals: cas­tells, don­jons, aba­dies… Si us hi acos­teu, us infor­ma­ran a les ofi­ci­nes de turisme.

Els ciclis­tes peda­la­ran cap a Chau­mont, tra­ves­sant el riu Aube, l’Aufon i el Suize i acom­pa­nyats en tot moment pel Pla­teau des Lan­gres, l’altiplà que s’estén entre la depressió d’Auxois al sud-oest i els alti­plans de Saône al nord-est. Cobreix apro­xi­ma­da­ment els dos terços nord de la Côte-d’Or i el sud-oest de l’Haute-Marne. El seu nom està asso­ciat a la població de Lan­gres, que sem­bla flo­tar en la boira en el seu llom.

Chau­mont va ser cone­gut fins a mit­jan segle XX per la seva indústria de guants, la Gan­te­rie Tréfousse, que en fabri­cava per a totes les gran mar­ques de luxe. Durant la Pri­mera Guerra Mun­dial va ser seu de les for­ces ame­ri­ca­nes coman­da­des pel gene­ral Pers­hing.

A Bologne es tro­ba­ran amb el riu Marne i tren­ca­ran cap a l’esquerra, rode­jant el bosc de l’Étoile. Pas­sa­ran per Annéville-la-Prai­rie, Meu­res, Sex­fon­tai­nes i Juzen­ne­court per arri­bar a bona hora, si Déu vol, a Colom­bey-les-Deux-Egli­ses.

Colom­bey és un sim­ple llo­ga­ret de 679 habi­tants on el gene­ral De Gau­lle tenia la seva residència, La Bois­se­rie. Només cal pre­gun­tar pel gene­ral al bar de Colom­bey-les-Deux-Égli­ses perquè tots comen­cin a desen­ter­rar anècdo­tes. De quan estava asse­gut a l’església, encar­ca­rat, sense que ningú ocupés els seients con­ti­gus, «com si es trobés dins una cam­pana de vidre». De com es lliu­rava a la seva filla minusvàlida Anne, ballant en rot­llana i picant-se les cui­xes amb les mans. De com, entre el 1946 i el 1958, men­tre no va exer­cir cap càrrec, la seva dona Yvonne feia la com­pra al poble mirant cada franc. De com va par­tir a l’estiu de 1958 per sal­var de nou França, pro­te­gint-la dels «ultres» alge­ri­ans i la immi­nent guerra civil. De com tor­nava una vegada i una altra al poblet, «la meva llar i la meva amiga», fins i tot sent pre­si­dent.

El 16 de juliol de 1960, durant l’etapa Besançon-Troyes del Tour, el dia abans de l’arri­bada a París, la cursa va ser neu­tra­lit­zada durant uns minuts per salu­dar de Gau­lle. El gene­ral va agrair a peu de car­re­tera a Jac­ques God­det, ales­ho­res direc­tor del Tour, aquesta parada d’home­natge, i va donar la mà a Gas­tone Nen­cini, por­ta­dor del mallot groc i futur gua­nya­dor. La història diu que Pierre Beuf­fe­uil, que es va retar­dar un moment i que gràcies a aquesta parada impro­vi­sada havia pogut posar-se al dia amb el gran grup, va pas­sar després a l’atac i va gua­nyar l’etapa en soli­tari a Troyes.

Colom­bey-les-Deux-Égli­ses es troba a les pro­xi­mi­tats de la zona de pro­ducció de xam­pany i a prop hi ha viti­cul­tors espe­ci­a­lit­zats: podem citar sobre­tot el xam­pany A. Viot et fils, l’explo­tació del qual es troba a 10 km del poble, o el xam­pany de Bar­fon­tarc, a 15 km. Els podeu tro­bar Bulles de l’Aube en pro­moció i us els por­ta­ran a casa per menys de setanta euros l’ampo­lla, ampo­lla Màgnum, això sí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.