Avui és el tercer diumenge del Tour, el terreny es presenta complicat, amb 4.850 metres de desnivell positiu en prop de 200 quilòmetres de carretera pel coll de Peyresourde, el d’Agnes i el port de Lers abans de pujar al Plateau de Beille –molt a prop d’Andorra–, però, d’afegitó, avui és 14 de juliol, festa nacional i els francesos es voldran lluir.

Loudenvielle és una població de muntanya de 300 habitants i més de 6.000 llits als hotels de les estacions d’esquí. Especialitats de la zona: Porc Negre Bigorre (AOC), Mongeta de Tarbes, Vins (Madiran i Pacherenc du Vic Bilh AOC), Ovella AOC Barèges-Gavarnie, Ceba de Trébons, Pollastre Gascó, Garbure, Foie gras, Gâteau à la broche…

Avui pels que el ciclisme no ens fa ni fred ni calor, la cosa serà avorrida, l’helicòpter de la cursa només ens mostrarà escaladors esforçats i tot de ciclistes pedalant per aquelles muntanyes de Déu. El grup passarà per petits pobles, ínfims, que no donen ni per un petit château, només alguna esglesiola i vaques pasturant.

A Bagneres-de-Luchon hi ha un balneari i fou residència d’estiu d’Alexandre Dumas i d’Edmond Rostand entre molts altres. A Clerp-Gaud sí que hi ha un petit château i, a més, una església i una “grotte sarrasine”.

Després res fins a Saint-Girons, ja a l’Ariège. Aquí hi va fer de sotsprefecte el futur baró d’Haussmann que va capgirar l’urbanisme de París. La guia Michelin destaca tres restaurants a Saint-Girons: L’Aubege d’Antan (cuina tradicional), Le Carré de l’Ange (cuina moderna) i Maison Castet (cuina creativa), podeu triar.

Després els corredors pedalaran cap al coll d’Agnes i baixaran un moment a Tarascon-sur-Ariège, aquí la Michelin només en destaca Le Clos Saint Martin, cuina moderna: amanida de peus de porc i arengada, ceba farcida sobre una emulsió de patata per a un plat explosiu de terra/mar; medalló de vedella cuita à cœur, alfàbrega i verdures de les hortes properes; un milfulles desestructurat que, segons el senyor o senyora Michelin, compleix totes les seves promeses quant a textures… Prepareu la Visa.

Després d’això els ciclistes ja no pensaran en altra cosa que arribar a meta al capdamunt del Plateau de Beille a 1.780 metres. Deixeu-los que s’esforcin i, si no us heu aturat ja en algun dels restaurants recomanat, busqueu-ne un pel camí on ofereixin el plat més emblemàtic de l’Arieja, l’Azinat que és un antic plat tradicional que originàriament estava destinat a mantenir fort el cos dels pagesos. Cuina en forma de guisat a partir de verdures de temporada (com col, patates, bledes, etc.) i carn, es podia preparar i adaptar durant tot l’any, una mena d’escudella.

Havent dinat alceu la copa i brindeu pel país, pel nostre i pel seu, i pel Tour, que no ens falti mai el Tour.