Avui és el ter­cer diu­menge del Tour, el ter­reny es pre­senta com­pli­cat, amb 4.850 metres de des­ni­vell posi­tiu en prop de 200 quilòmetres de car­re­tera pel coll de Pey­re­sourde, el d’Agnes i el port de Lers abans de pujar al Pla­teau de Bei­lle –molt a prop d’Andorra–, però, d’afe­gitó, avui és 14 de juliol, festa naci­o­nal i els fran­ce­sos es vol­dran lluir.

Lou­den­vi­e­lle és una població de mun­ta­nya de 300 habi­tants i més de 6.000 llits als hotels de les esta­ci­ons d’esquí. Espe­ci­a­li­tats de la zona: Porc Negre Bigorre (AOC), Mon­geta de Tar­bes, Vins (Madi­ran i Pac­he­renc du Vic Bilh AOC), Ove­lla AOC Barèges-Gavar­nie, Ceba de Trébons, Pollas­tre Gascó, Gar­bure, Foie gras, Gâteau à la broche…

Avui pels que el ciclisme no ens fa ni fred ni calor, la cosa serà avor­rida, l’helicòpter de la cursa només ens mos­trarà esca­la­dors esforçats i tot de ciclis­tes peda­lant per aque­lles mun­ta­nyes de Déu. El grup pas­sarà per petits pobles, ínfims, que no donen ni per un petit château, només alguna esgle­si­ola i vaques pas­tu­rant.

A Bag­ne­res-de-Luc­hon hi ha un bal­ne­ari i fou residència d’estiu d’Ale­xan­dre Dumas i d’Edmond Ros­tand entre molts altres. A Clerp-Gaud sí que hi ha un petit château i, a més, una església i una “grotte sar­ra­sine”.

Després res fins a Saint-Girons, ja a l’Ariège. Aquí hi va fer de sots­pre­fecte el futur baró d’Hauss­mann que va cap­gi­rar l’urba­nisme de París. La guia Mic­he­lin des­taca tres res­tau­rants a Saint-Girons: L’Aubege d’Antan (cuina tra­di­ci­o­nal), Le Carré de l’Ange (cuina moderna) i Mai­son Cas­tet (cuina cre­a­tiva), podeu triar.

Després els cor­re­dors peda­la­ran cap al coll d’Agnes i bai­xa­ran un moment a Taras­con-sur-Ariège, aquí la Mic­he­lin només en des­taca Le Clos Saint Mar­tin, cuina moderna: ama­nida de peus de porc i aren­gada, ceba far­cida sobre una emulsió de patata per a un plat explo­siu de terra/mar; medalló de vede­lla cuita à cœur, alfàbrega i ver­du­res de les hor­tes pro­pe­res; un mil­fu­lles deses­truc­tu­rat que, segons el senyor o senyora Mic­he­lin, com­pleix totes les seves pro­me­ses quant a tex­tu­res… Pre­pa­reu la Visa.

Després d’això els ciclis­tes ja no pen­sa­ran en altra cosa que arri­bar a meta al cap­da­munt del Pla­teau de Bei­lle a 1.780 metres. Dei­xeu-los que s’esfor­cin i, si no us heu atu­rat ja en algun dels res­tau­rants reco­ma­nat, bus­queu-ne un pel camí on ofe­rei­xin el plat més emblemàtic de l’Ari­eja, l’Azi­nat que és un antic plat tra­di­ci­o­nal que ori­ginària­ment estava des­ti­nat a man­te­nir fort el cos dels page­sos. Cuina en forma de gui­sat a par­tir de ver­du­res de tem­po­rada (com col, pata­tes, ble­des, etc.) i carn, es podia pre­pa­rar i adap­tar durant tot l’any, una mena d’escu­de­lla.

Havent dinat alceu la copa i brin­deu pel país, pel nos­tre i pel seu, i pel Tour, que no ens falti mai el Tour.