Avui toca rela­tar una d’aque­lles eta­pes fantàsti­ques que els orga­nit­za­dors del Tour pre­pa­ren per a ren­tar la cara de dos extrems de dub­tosa qua­li­tat turística, cul­tu­ral i espor­tiva, es tracta de la Cen­tral nuclear de Tri­cas­tin –entre el Drôme i el Vau­cluse– a la sor­tida, i l’estació d’esquí de Dévoluy –Súperdévoluy…– als Alps fran­ce­sos.

D’entrada sem­bla curiós que per una vegada els fran­ce­sos hagin pre­fe­rit ano­me­nar la cen­tral nuclear amb el nom ori­gi­nal del poble en occità que amb la supo­sada tra­ducció al francès: Trois Châteaux. Els tri­cas­tins (en llatí Tri­cas­tini) eren un poble celto-lígur que vivia entre el Roine i els Alps i no té res a veure amb els “tres cas­tells” del nom actual pro­po­sat pel sem­pre actiu jaco­bi­nisme pari­senc.

El poble en si està situat a l’altra riba del canal on fun­ci­ona la cen­tral i tot l’entra­mat d’empre­ses sub­sidiàries, la con­cen­tració més gran d’empre­ses de la indústria nuclear de França. Saint-Paul és una vila dis­creta de 9.500 habi­tants, antiga seu de com­tes-bis­bes fins a la revo­lució, que ha dei­xat el seu ras­tre en una cate­dral i un cas­tell, i en les res­tes d’un call jueu. Els antics vins dels Cote­aux du Tri­cas­tin,a causa de la noto­ri­e­tat del nom de la nuclear, des del 2010 han pas­sat a ano­me­nar-se Grig­nan-les-Adhémar. La cursa sor­tirà d’aquí i s’endin­sarà en el país entre vinyes i rou­re­des on creix la famosa trufa de la zona.

Suze-la-Rousse no és l’enigmàtic per­so­natge d’una novel·la de Sime­non, és la següent població per on pas­sarà del Tour. “La Rousse” era Mar­gue­rite, filla de Ber­trand des Baux, que es va casar amb Hugues de Salu­ces. La seva filla, Antoi­nette, es va casar el 1411 amb Henri le Roux, baró de Sas­se­nage i, després amb Louis de La Baume. D’aquesta unió va néixer la família de La Baume de Suze. El mem­bre més famós d’aquesta família fou François de la Baume. El 1563, el rei Car­les IX el va nome­nar capità i mem­bre del seu con­sell. El setem­bre de 1564, el rei i Cate­rina de Mèdici es van que­dar a Suze i es van con­ver­tir en padrí i padrina de la seva filla, Char­lotte Cat­he­rine. El 1567, el papa Pius V el va nome­nar gene­ral de les seves tro­pes del Com­tat Venais­sin i Enric III li va donar el títol de “gover­na­dor de la Pro­vença” i el d’“Almi­rall dels mars del Lle­vant”.

Per aquests mars de terra endins con­ti­nua la cursa, ara cap a Tulètte on va néixer Paul Ruat, lli­bre­ter, edi­tor i feli­bre (mem­bre d’un movi­ment cul­tu­ral dedi­cat a la llen­gua i la cul­tura occi­ta­nes, amb algu­nes con­ne­xi­ons als Països Cata­lans). Va ser el fun­da­dor del Syn­di­cat d’ini­ti­a­tive de Mar­se­lla i de la Soci­e­tat d’Excur­si­o­nis­tes de Mar­se­lla. Per desgràcia nos­tra, d’aquí a pocs anys en el nos­tre país, gent d’aquí amb un currículum homo­lo­ga­ble al de Ruat pro­ba­ble­ment sem­bla­ran tan exòtics i estranys com ell ho és ara a França.

Els ciclis­tes con­ti­nu­a­ran rodant per Saint-Mau­rice-sur-Eygues i després cap a Nyons on hi res­sona encara el nom d’un altre per­so­natge pecu­liar: Geor­ges Colomb cone­gut com a Chris­tophe. Chris­tophe Colomb és un dels pre­cur­sors de les tires còmiques a França i biòleg i autor de lli­bres de text esco­lars. És el cre­a­dor de nom­bro­sos per­so­nat­ges popu­lars, com l’eru­dit Cosi­nus, el Sapeur Camem­ber (a Lure hi ha una estàtua com­me­mo­ra­tiva del per­so­natge) i la família Feno­ui­lard. Al final de la seva vida, l’any 1940, es va tras­lla­dar a Nyons on va morir el gener de 1945.

Després vin­dran més pobla­ci­ons del Drôme: Tulétte, Saint-Mau­rice-sur-Eygues, Nyons, ville­per­drix i Ver­clause, després, ja als Alts Alps: L’Épine, Mont­clus i Ser­res, d’on era la família Beau, el dar­rer dels quals fou Alp­honse Eugène Beau (1815-1893), cone­gut com a Beau de Roc­has, que no era un per­fu­mista com algú es pot pen­sar, sinó l’inven­tor del motor de qua­tre temps i el motor de reacció.

Tot seguit el grup pas­sarà per Vey­nes, la ciu­tat fer­roviària per excel·lència dels Alts Alps, des de la cons­trucció de les línies de l’Etoile de Vey­nes fa 130 anys, creat pel PLM a la inter­secció de qua­tre línies de mun­ta­nya: cap a Mar­se­lla, Gre­no­ble, Briançon i Valence. Avui en dia, les qua­tre línies de l’estre­lla con­ti­nuen acti­ves.

Però el grup con­ti­nuarà pujant, ara per Mont­maur, La-Roche-des-Arnauds i Gap, on si voleu podreu parar un moment per degus­tar el gra­tin daup­hi­nois, un plat que ja va ser esmen­tat per pri­mera vegada el 12 de juliol de 1788 (a la vigília de la Revo­lució Fran­cesa) amb motiu d’un sopar ofert als ofi­ci­als muni­ci­pals de la ciu­tat de Gap, pel duc de Cler­mont-Ton­nerre. Altres espe­ci­a­li­tats del depar­ta­ment també es poden tro­bar a Gap, en par­ti­cu­lar vari­e­tats com el tour­ton –una mena de bunyol far­cit de puré–, les ore­lles d’ase –un gra­ti­nat d’espi­nacs en forma de lasa­nya– o les ravi­o­les, unes cro­que­tes a base de patata, tomme fresc i ous.

Tot això haurà ser­vit per aga­far for­ces, perquè aquí comença la pujada defi­ni­tiva cap al coll de Noyer i després per entrar tri­om­fants a la meta, la súper-meta de Súper­de­vo­luy.