Avui toca relatar una d’aquelles etapes fantàstiques que els organitzadors del Tour preparen per a rentar la cara de dos extrems de dubtosa qualitat turística, cultural i esportiva, es tracta de la Central nuclear de Tricastin –entre el Drôme i el Vaucluse– a la sortida, i l’estació d’esquí de Dévoluy –Súperdévoluy…– als Alps francesos.

D’entrada sembla curiós que per una vegada els francesos hagin preferit anomenar la central nuclear amb el nom original del poble en occità que amb la suposada traducció al francès: Trois Châteaux. Els tricastins (en llatí Tricastini) eren un poble celto-lígur que vivia entre el Roine i els Alps i no té res a veure amb els “tres castells” del nom actual proposat pel sempre actiu jacobinisme parisenc.

El poble en si està situat a l’altra riba del canal on funciona la central i tot l’entramat d’empreses subsidiàries, la concentració més gran d’empreses de la indústria nuclear de França. Saint-Paul és una vila discreta de 9.500 habitants, antiga seu de comtes-bisbes fins a la revolució, que ha deixat el seu rastre en una catedral i un castell, i en les restes d’un call jueu. Els antics vins dels Coteaux du Tricastin,a causa de la notorietat del nom de la nuclear, des del 2010 han passat a anomenar-se Grignan-les-Adhémar. La cursa sortirà d’aquí i s’endinsarà en el país entre vinyes i rouredes on creix la famosa trufa de la zona.

Suze-la-Rousse no és l’enigmàtic personatge d’una novel·la de Simenon, és la següent població per on passarà del Tour. “La Rousse” era Marguerite, filla de Bertrand des Baux, que es va casar amb Hugues de Saluces. La seva filla, Antoinette, es va casar el 1411 amb Henri le Roux, baró de Sassenage i, després amb Louis de La Baume. D’aquesta unió va néixer la família de La Baume de Suze. El membre més famós d’aquesta família fou François de la Baume. El 1563, el rei Carles IX el va nomenar capità i membre del seu consell. El setembre de 1564, el rei i Caterina de Mèdici es van quedar a Suze i es van convertir en padrí i padrina de la seva filla, Charlotte Catherine. El 1567, el papa Pius V el va nomenar general de les seves tropes del Comtat Venaissin i Enric III li va donar el títol de “governador de la Provença” i el d’“Almirall dels mars del Llevant”.

Per aquests mars de terra endins continua la cursa, ara cap a Tulètte on va néixer Paul Ruat, llibreter, editor i felibre (membre d’un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans). Va ser el fundador del Syndicat d’initiative de Marsella i de la Societat d’Excursionistes de Marsella. Per desgràcia nostra, d’aquí a pocs anys en el nostre país, gent d’aquí amb un currículum homologable al de Ruat probablement semblaran tan exòtics i estranys com ell ho és ara a França.

Els ciclistes continuaran rodant per Saint-Maurice-sur-Eygues i després cap a Nyons on hi ressona encara el nom d’un altre personatge peculiar: Georges Colomb conegut com a Christophe. Christophe Colomb és un dels precursors de les tires còmiques a França i biòleg i autor de llibres de text escolars. És el creador de nombrosos personatges populars, com l’erudit Cosinus, el Sapeur Camember (a Lure hi ha una estàtua commemorativa del personatge) i la família Fenouilard. Al final de la seva vida, l’any 1940, es va traslladar a Nyons on va morir el gener de 1945.

Després vindran més poblacions del Drôme: Tulétte, Saint-Maurice-sur-Eygues, Nyons, villeperdrix i Verclause, després, ja als Alts Alps: L’Épine, Montclus i Serres, d’on era la família Beau, el darrer dels quals fou Alphonse Eugène Beau (1815-1893), conegut com a Beau de Rochas, que no era un perfumista com algú es pot pensar, sinó l’inventor del motor de quatre temps i el motor de reacció.

Tot seguit el grup passarà per Veynes, la ciutat ferroviària per excel·lència dels Alts Alps, des de la construcció de les línies de l’Etoile de Veynes fa 130 anys, creat pel PLM a la intersecció de quatre línies de muntanya: cap a Marsella, Grenoble, Briançon i Valence. Avui en dia, les quatre línies de l’estrella continuen actives.

Però el grup continuarà pujant, ara per Montmaur, La-Roche-des-Arnauds i Gap, on si voleu podreu parar un moment per degustar el gratin dauphinois, un plat que ja va ser esmentat per primera vegada el 12 de juliol de 1788 (a la vigília de la Revolució Francesa) amb motiu d’un sopar ofert als oficials municipals de la ciutat de Gap, pel duc de Clermont-Tonnerre. Altres especialitats del departament també es poden trobar a Gap, en particular varietats com el tourton –una mena de bunyol farcit de puré–, les orelles d’ase –un gratinat d’espinacs en forma de lasanya– o les ravioles, unes croquetes a base de patata, tomme fresc i ous.

Tot això haurà servit per agafar forces, perquè aquí comença la pujada definitiva cap al coll de Noyer i després per entrar triomfants a la meta, la súper-meta de Súperdevoluy.