El recor­re­gut d’avui torna en part sobre les pas­ses del d’ahir, sobre­tot a l’inici. Surt de Gap cap l’oest, gira seguint les bus­ques del rellotge i torna cap a l’est, per no dei­xar els Alps gaire lluny.

Gap és un muni­cipi rode­jat de mun­ta­nyes, de poc més de 40.000 habi­tants. Durant els segles XVII i XVIII va ser una de les 10 viles del Del­fi­nat i el 1815 va aco­llir amb entu­si­asme a Napoleó en el camí de retorn del seu exili a Elba. La seva ofi­cina de turisme pro­clama –fent un exer­cici de rela­ti­visme– que és una població “entre la mun­ta­nya i el Medi­ter­rani”, però també afirma l’entu­si­asme de la ciu­tat pels esports de neu, sobre­tot de l’hoquei sobre gel.

Sor­tint de Gap, els ciclis­tes tor­na­ran a peda­lar cap a Dévoluy i con­ti­nu­a­ran fins a l’Isère. A Corps res­se­gui­ran els sis quilòmetres de riba del pantà de Sau­tet fins a Aspres, per després con­ti­nuar cap a Saint-Fir­min, Aubes­sagne i Saint-Bon­net-en-Champ­saur, terra natal de la família paterna de Paul Robert, autor del Grand dic­ti­on­naire de la lan­gue française i de la família materna de Vivian Mayer, fotògraf de car­rer i docu­men­ta­lista afi­ci­o­nada que hi va viure del 1932 al 1938.

Tot seguint a la vora del Drac, un aflu­ent del Roine, els ciclis­tes pas­sa­ran per Forest-Saint-Julien, La Bâtie-Neuve i Chor­ges, per aca­bar tra­ves­sant el pantà de Serre-Ponçon a Savi­nes. Aquest pantà és el segon llac arti­fi­cial d’Europa per capa­ci­tat. L’any 1958, l’eva­cu­ació dels habi­tants i la inun­dació de l’embas­sa­ment van ins­pi­rar la pel·lícula L’Eau vive de François Villi­ers, amb guió de Jean Giono. La cançó L’Eau vive, can­tada per Guy Béart, s’ha con­ver­tit en un clàssic de la cançó fran­cesa: «Fer­mez, fer­mez votre cage à dou­ble clé / Entre vos doigts, l’eau vive s’envo­lera». Ja a l’altre cos­tat de l’embas­sa­ment la cursa con­ti­nuarà res­se­guint les aigües fins a Le-Sauze-du-Lac i ja començarà a enfi­lar cap a la meta, pas­sant per Le Lau­zet-Ubaye. «Cou­rez, cou­rez vite si vous le pou­vez».

Segons l’Enci­clopèdia Cata­lana, «Bar­ce­lo­neta de Pro­vença és una ciu­tat de Pro­vença, Occitània, al depar­ta­ment francès d’Alps de la Baixa Pro­vença (3.314 h [1982]). Cen­tre d’esports d’hivern; explo­ta­ci­ons de mar­bre verd. Fou fun­dada l’any 1231 amb el nom de Bar­ce­lona pel comte Ramon Beren­guer V de Pro­vença. La ciu­tat con­serva res­tes de for­ti­fi­ca­ci­ons del segle XIII».

A la Bar­ce­lon­nette actual hi ha mol­tes cases que van ser cons­truïdes per “bar­ce­lon­nets” que tor­na­ven de Mèxic, on havien emi­grat mas­si­va­ment entre 1850 i 1950. Aquests emi­grants tenien el mono­poli del comerç i la indústria tèxtil a Mèxic men­tre des­co­brien la importància de l’arqui­tec­tura i el seu poder de repre­sen­tació, espe­ci­al­ment sota el govern de Por­fi­rio Díaz. La seva posició social els va per­me­tre esde­ve­nir pro­mo­tors de l’arqui­tec­tura monu­men­tal vin­cu­lada a la cre­ació dels seus grans magat­zems. Tor­nant de Mèxic, van adop­tar un estil per a aquests edi­fi­cis direc­ta­ment de l’art indus­trial que havien con­tribuït a esta­blir. Des dels seus grans magat­zems mexi­cans fins a les seves vil·les a la vall de l’Ubaye, els refe­rents cul­tu­rals d’aquests “bar­ce­lon­nets” han con­ti­nuat sent idèntics, l’objec­tiu d’aquests i dels seus patro­ci­na­dors –una mica tal com pas­sava aquí amb els indi­ans– era expres­sar sobre­tot la imatge de progrés i èxit social. El Museu de la Vall es troba en l’única vil·la mexi­cana de Bar­ce­lon­nette oberta al públic, La Sapinière, una petita joia de l’art nou­veau fou cons­truïda l’any 1878 per Ale­xan­dre Rey­naud, pare de Paul Rey­naud, futur pre­si­dent del Con­sell en els dies tràgics de la gran des­feta de 1940.

El monu­ment als morts de la guerra de 1914-1918 a la vall d’Ubaye va ser creat el 1923 per Paul Lan­dowski, el mateix autor del Crist de Cor­co­vado a Rio de Janeiro.

A Jau­si­ers, molt a prop de Bar­ce­lon­nette, hi ha el Villa More­lia - Cha­teau Hôtel, que la guia Mic­he­lin reco­mana. En el seu res­tau­rant ens pro­po­sen un menú “For­mula A”, com­post per set plats dife­rents cada dia de l’any en funció del mer­cat amb pro­duc­tes selec­ci­o­nats acu­ra­da­ment pel xef. Pel que es pot deduir de les imat­ges pro­mo­ci­o­nals de l’hotel, si no teniu un cotxe de gamma alta, molt alta, no podreu apar­car davant de l’esta­bli­ment. «Cou­rez, cou­rez vite si vous le pou­vez /Jamais, jamais vous ne la rat­tra­pe­rez».