Niça és una ciu­tat blava. El mar, el cel, les ban­de­res, fins i tot les cadi­res del pas­seig, tot és blau. La pedra de la basílica té una aura blava, les jaque­tes dels con­ser­ges dels hotels són d’un blau imma­cu­lat, les pedres de les arren­ca­des de les senyo­res des­pre­nen bla­vors impre­ci­ses i els pan­ta­lons ajus­tats de les noies són d’un blau immar­ces­ci­ble. Fins i tot Her­cule Poi­rot va arri­bar a Niça amb “El mis­teri del Tren Blau”. A Niça tot és blau, un color que els antics foceus des­co­nei­xien, però que ara ho enva­eix tot. Tot és blau i tot és bell, però d’una bellesa inútil, aque­lla mena de bellesa que no agra­dava a Josep Pla.

Diu la lle­genda que Henri Negresco va fer cons­truir una cúpula damunt del seu hotel amb la forma del pit de la seva amant i que Gari­baldi –que era de Niça– deia que no era italià ni francès, ell es decla­rava “niçois”, una naci­o­na­li­tat dife­rent, però aglu­ti­nant a la vegada. Avui el Tour es pren el luxe de sor­tir del port de Niça i de pas­sar per la Pro­me­nade des Anglais, però demà encara hi tor­na­rem, perquè aquest any, per pri­mera vegada a la història el Tour acaba a Niça.

Els ciclis­tes, després de pas­sar pel Quai des États Units i pel pas­seig dels angle­sos, ani­ran cap a la Tri­nité i Drap, tot res­se­guint el curs del Pai­llon. Després començaran a pujar cap a l’Escarène i, pel coll de Braus, arri­ba­ran a Sos­pel, per tor­nar a pujar al coll de Turini. Més amunt pas­sa­ran per Roque­bi­llière i Saint-Mar­tin-Vésubie, d’on eren els Hugo, cone­guts com “les géants des Alpes”, dos ger­mans d’una talla excep­ci­o­nal –2,30 metres– que van recórrer el món durant les pri­me­ries del segle XX, exhi­bint-se en el Bar­num & Bai­ley Cir­cus.

Tot seguit el grup haurà de superar el coll de la Col­mi­ane, abans de bai­xar cap a Saint-Sau­veur-sur-Tinée i fer el dar­rer esforç per arri­bar a meta al coll de la Coui­llole a 1.678 metres, una etapa habi­tual de la París-Niça. Aquí dalt no hi ha res, però podeu apro­fi­tar per donar una volta pel país niçois: tro­ba­reu fou­gas­ses en els forns dels pobles i pro­ba­ble­ment també pis­sa­ladières i pic­ha­des, com una mena de piz­zes. Podreu tas­tar la soupe au pis­tou, la salade niçoise o mil coses més. Després de qual­se­vol àpat no obli­deu dema­nar una “branda”, el Marc de Pro­vença, el des­til·lat més famós de la regió. També us podeu empor­tar una ampo­lla de Marc de Saint-Mar­tin si heu tin­gut abans la pre­visió de parar en el château a com­prar-ne una a bon preu: 58,90 euros.

Amb el regust a la boca de la branda –si pot ser– i abans que es pon­gui el sol, des del coll de la Coui­llole mireu cap al mar. Blau sobre blau, Niça en la llu­nya­nia, demà hi tor­na­rem, el Tour s’acaba i França es reclou en les seves fos­cors.