La primera etapa del Tour, amb sectors de trams de terra, va esdevenir un dels majors espectacles que els amants del ciclisme han pogut gaudir en aquesta nova era que lideren campions de grans curses que no es cansen de guanyar. Anthony Turgis (Total Energies) entra en la història com el vencedor de l’estrena del gravel a la cursa i, malgrat que la general no patís cap canvi més enllà de la presència de Derek Gee entre els deu primers en detriment de Vlasov –el canadenc de l’Israel, 3r a meta, començava 14è i demà sortirà 9è–, els atacs de Tadej Pogacar i Remco Evenepoel, amb els dos rodant amb l’única companyia de Jonas Vingegaard per arribar del grup de favorits a la fuga quan quedaven 74,3 km, i després deixar-ho estar, és una de les imatges d’impacte d’aquest Tour arribada la primera jornada de descans, amb vuit vencedors de vuit equips diferents, perquè només Biniam Girmay (Intermarché) ha repetit, dilluns i dissabte.

El primer dels 14 trams de camins blancs repartits en els 199 quilòmetres suposava un punt d’inflexió per consolidar l’escapada. Els corredors ho havien intentat des que es va donar la sortida real, després de 8 quilòmetres neutralitzats, i la velocitat amb què es rodava impedia que el grapat d’intents previs triomfessin. Aquest primer contacte amb la pols, seguit del primer port de 4a categoria, a Bergères, deixava una desena de candidats a la victòria en una fuga que mai no va arribar a superar els 2 minuts d’avantatge però en què ja hi havia Jasper Stuvyen (Lidl), Neilson Powless (EF), Derek Gee (Israel) i Anthony Turgis (Total Energies). Stuyven es va quedar amb la mel a la boca perquè, a poc més d’11 quilòmetres, aconseguia quedar-se sol al davant, però un grup de 6 l’atraparia a 800 metres per jugar-se la victòria en un esprint que coronaria Turgis. Powless s’havia despenjat al quilòmetre 63 per ajudar Ben Healy (EF) i Tom Pidcock (Ineos) a arribar al davant.

Primoz Roglic va punxar en el segon sector i Jonas Vingegaard, que va seguir amb la bici del seu company Jan Tratnik fins a meta, en el següent. Evenepoel ho provaria sol a 78 km, en la gènesi de la imatge dels tres primers de la general junts, amb el danès negant-se a col·laborar. Tampoc ho faria quan Pougi volia que el líder dels joves quedés despenjat, per un ensurt en un tram de 3.900 m, al quilòmetre 140. Mathieu van der Poel i Girmay havien format un segon grup entre la fuga i el pilot. Healy al davant i Pogacar al darrere mantenien la flama dels atacs encesa a 24 quilòmetres, però Matteo Jorgenson (Visma) agafava la roda del mallot groc i tant el seu cap de files com la resta de candidats arribarien amb el groc.