Coll de Braus

Richard Carapaz (EF) i els punts per assegurar la muntanya era el protagonista dels primers quilòmetres, amb l’equip nord-americà impedint que fructifiquessin els primers moviments i Enric Mas (Movistar) coronant primer el Coll de Braus (2a), després que hi haguessin fins a tres grups escapats i els Visma amarrant la posició de Vingegaard. Bruno Armirail (Decathlon) i Wilco Kelderman (Visma) acompanyaven el balear i en la mateixa baixada Carapaz i Marc Soler, molt actiu estirant el seu cap de files abans, anaven cap a davant per arribar al Coll de Turini (1a, km 59,8) amb Jan Tratnik (Visma) Clément Champoussin (Arkéa) i Romain Bardet (dsm).

Coll de Turini

Jasper Stuyven (Lidl), Kévin Geniets (Groupama) i Tobias Halland Johannessen (Uno-X) aconseguien atrapar el cap de cursa a un quilòmetre de coronar, a 73 per meta, on Carapaz es quedava a 2 punts d’’assegurar-se la classificació de la muntanya. També pujant el Soudal enduria el ritme en el pilot, que rodava a 4 minuts.

Coll de la Colmiane

Mas i Tratnik dues vegades ho intentaven pujant el penúltim port, amb Carapaz responent sempre els atacs i Soler fent la goma fins que a 2,3 km es treia la careta i ho provava sol, per veure com Mas i Carapaz l’atrapaven a 2 amb la resta de supervivents –9 a dalt–, quan el ritme dels Soudal havia deixat la diferència en poc més de 3 minuts. L’equatorià coronava primer, a manca de 37 km, i amb 121 punts Pogacar, segon amb 87, ja no el podria atrapar.

Coll de la Couillole

Els deu escapats començaven a pujar els últims 15,7 km (7,1% mitjana) amb menys de 3 minuts i amb només Bardet i Carapaz, els dos mallots grocs d’aquest any Pogacar a banda, amb un triomf d’etapa al Tour al seu palmarès. Hirt i Landa encara duien Evenepoel al pilot, on amb prou feines quedaven una quinzena d’homes.

Mas ho provava a 11,5 i Carapaz hi sortia, quan quedaven 6 corredors entre els quals Soler. El mallot a punts feia un canvi a poc menys d’11 quan Bardet els havia agafat i els dos excompanys al conjunt navarrès encaraven els últims 10 km amb 2:15. Landa agafava les regnes i a cadascun dels tres primers de la general li quedaria un company fins que l’alabès atrapava Soler, que es despenjava amb el grup a 1:40 quan als del davant els quedaven 8,3 per arribar.

Els últims atacs

Carapaz ho intentava a 7,3 i Mas li aguantava el canvi de ritme de 300 metres, mentre Evenepoel s’enduia els dos primers a roda en un primer intent fallit del belga. Sense Landa, ja, Almeida marcava el ritme i Mas ho provava a 5,2 quan el ritme del portuguès havia fet baixar la diferència del minut i amb Vingegaard també sense companys.

El líder de la muntanya menys de 5 i Evenepoel es sincronitzaven atacant, però el danès responia amb Pogacar a roda i els dos últims guanyadors del Tour tenien els del davant a mig minut a manca de 4 km. El mallot groc ajudava el danès amb un sol relleu i Carapaz a 3 quan els estaven a punt d’atrapar tornava a accelerar amb el mallorquí atent.

Vingegaard a 2,6 estirava el nou grup, de quatre, amb el mallot groc segon i el de punts tercer. Mas no podia més a 1,9 i Carapaz a 900 metres tampoc, per deixar els dos primers de bracet per jugar-se el triomf, amb Pogacar posant-se al davant a 500 i arrencant a 200.