Tennis

Tennis

Rosa Torras, la pionera

La tennista barcelonina es va convertir en els Jocs de París del 1924, ara fa cent anys, en la primera dona olímpica de l’esport català

Tot i tenir una bronquitis i que inhalava vapor d’aigua amb eucaliptus cada dos jocs, va jugar l’individual, els dobles femenins i mixtos

El destí va ser maquiavèl·lic amb la pionera Rosa Torras Buxeda (Barcelona, 1895). Dos mesos abans que Joan Antoni Samaranch pronunciés la mítica “À la ville de... Barcelona” (el 17 d’octubre del 1986), va morir a Barcelona als 91 anys (el 26 d’agost). De ben segur li hauria fet molta il·lusió saber que la seva ciutat seria la seu dels Jocs del 1992. Trencadora, rebel conceptualment i estèticament –duia pantalons i pentinat estil garçonne per la influència francesa i fumava cigarretes a l’extrem de llarguíssims broquets–, aquesta barcelonina de condició burgesa va ser la primera catalana que va participar en els Jocs Olímpics, ara fa cent anys, el 1924 a París –del 4 de maig al 27 de juliol–, en plena dictadura de Primo de Rivera (instaurada el 13 de setembre del 1923). El 1924, per entendre millor el context, Adolf Hitler va ser condemnat a presó per alta traïció; Ràdio Barcelona va fer la seva primera emissió amb la locutora Maria Sabater, o una nevada va provocar diverses morts a Barcelona i es va suspendre el servei de tramvia.

Torras formava part d’un contingent de 97 esportistes de la delegació espanyola. Els catalans s’havien estrenat el 1900 amb cinc dels sis esportistes de la delegació espanyola i van tornar a la cita olímpica, 24 anys més tard, amb 47 esportistes, gairebé el 50% del total, en què destacava Torras per la seva condició de dona.

Sòcia del RCT Barcelona –va arribar a tenir el carnet número 1–, la catalana va jugar els dobles amb la tres cops finalista de Wimbledon Lily Álvarez i van caure eliminades a les primeres de canvi. En el torneig individual, va derrotar la italiana Giula Pereilli (6-4, 4-6, 8-6), però en la segona va perdre contra la nord-americana Marion Zinderstein (2-6, 0-6). També estava inscrita en els mixtos formant tàndem amb un jugador de l’Espanyol de futbol i que també va formar part de la selecció catalana, Ricardo Saprissa, que té una història ben curiosa al darrere. Els van fer fora en el primer partit. Nascut a El Salvador i nacionalitzat costa-riqueny, Saprissa (San Salvador, El Salvador, 24 de juny del 1901 - Alajuela, Costa Rica, 16 d’agost del 1990) va ser un dels fundadors del Deportivo Saprissa, club de la primera divisió de Costa Rica.

Amb bronquitis

La gran curiositat de la participació de Torras en el torneig de tennis va ser el seu estat físic. La catalana no se’ls va voler perdre i va jugar els Jocs de París amb bronquitis. Cada dos jocs s’asseia i es cobria el cap amb una tovallola per fer inhalacions de vapor d’aigua amb eucaliptus que algú anava escalfant amb un fogonet, a peu de pista. Una imatge que fa ballar el cap des d’una perspectiva actual.

El perfil
En el currículum de Torras hi figuren nou títols de campiona d’Espanya, amb una corona individual el 1927. Va ser campiona de dobles, el 1929 i el 1930, amb M.C. López de Lerena, i el 1931 amb B. Dutton de Pons; i de mixtos, el 1929 i el 1931 amb E. Maier i el 1932 amb A. Durall. També va ser campiona de Catalunya individual en dues ocasions (1919 i 1920), de dobles en vuit (1924, amb M. Luria; 1925, amb M.L. Marnet; 1926, 1930 i 1931, amb B. Dutton de Pons; 1927, amb C. Fabra, i 1932 i 1933, amb M.C. López de Lerena) i de dobles mixtos en sis (1924, amb A. Juanico; 1926, amb F. Sindreu, i 1928-31 amb E. Maier).
47
catalans
van competir en els Jocs de París, gairebé el 50% de la delegació espanyola
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)