Titmus revalida l’or
L’australiana mana amb una gran autoritat en els 400 lliure i derrota la jove de 17 anys McIntosh i la llegenda Ledecky
L’alemany Maertens imposa un ritme frenètic i és el primer campió olímpic a la piscina de París
La primera gran batalla al París La Défense Arena es va decantar del costat de l’australiana de 23 anys Ariarne Titmus, que va revalidar el seu títol olímpic dels 400 lliure amb una gran autoritat en una cursa que va dominar de cap a cap, amb 3:57.49, tot i estar per sota del seu millor registre i en què només la jove canadenca de 17 anys Summer McIntosh, plata amb 3:58.237, li va presentar batalla amb una meritòria actuació. Titmus va batre altre cop la incombustible nord-americana Katie Ledecky (28 anys), una de les nedadores més completes de tots els temps, amb set medalles d’or (sis d’individuals) en el seu palmarès olímpic, i que aquest cop es va haver de conformar amb la medalla de bronze (4:00.86); de fet, en cap moment va tenir possibilitat d’aconseguir l’or. Titmus, vigent campiona mundial, confirma el seu regnat en els 400 lliure i es reivindica com una de les grans figures dels Jocs. Campiona mundial a Fukuoka i posseïdora del rècord mundial (3:55.38)) que va arrabassar precisament a Ledecky, l’australiana confirma l’estat de forma que va acreditar en la fase de preselecció a Austràlia, quan va fer la segona millor marca de sempre en la distància (3:55.44). Ledecky, campiona a Rio 2016, continuarà lluitant per eixamplar la seva llegenda en els 800 m i 1.500 m lliure. Titmus, per la seva banda, aspira a revalidar la doble corona olímpica en els 200 i els 400 que ja va conquerir a Tòquio. De fet, la nedadora aussie va batre al juny el rècord del món dels 200 m (1:52.23) en les proves de selecció del seu país.
En els 400 lliure masculí, el vencedor, el primer campió olímpic de la natació a París 2024, va ser l’alemany Lukas Maertens, que va sortir disposat a liderar la cursa i rendibilitzar el seu explosiu inici i que mai no va cedir la primera posició. Tot i que a mitjan de l’elèctrica prova, hi havia sis nedadors per sota del rècord mundial –3:40.07–, una bogeria, el desgast va passat factura i Martens va vèncer amb un registre de 3:41.78. La plata se la va endur l’australià Elijah Winnington (3:42.21), l’únic supervivent de la final de Tòquio, i el bronze el va conquerir el coreà Kim Woomin (3:42.-50). El campió a Tòquio 2020, el tunisià Ahmed Hafnaoui, va renunciar als Jocs adduint una lesió. Hafnaoui també va obtenir l’or en els 800 i els 1.500 metres lliure en el mundial.
Rècord olímpic
El ball de bastons, de fet, va començar aviat, quan en la primera semifinal dels 100 papallona la nord-americana Gretchen Walsh va batre el rècord olímpic amb un registre de 55.38 i va flirtejar amb el rècord mundial que té ella mateixa amb 55.18.
LA DADA
Mollà, rècord en relleu però sense final
Mario Mollà (CN Terrassa) va ser el primer català a entrar en acció a La Défense Arena participant en el relleu 4x100 lliure al costat de Sergio de Celis (48.84), Luis Domínguez (48.27) i César Castro (47.91). Mollà va fer el darrer relleu amb 48.17 però Espanya va acabar sisena i tampoc no va entrar per temps –9è millor temps de les dues sèries a quatre centèsimes del vuitè, Alemanya– i va quedar fora de la final. L’equip estatal, finalista en el darrer mundial (8è), ha batut el rècord estatal amb 3:13.19.