El conegut metge i alpinista igualadí Manel Mateu Ratera va morir diumenge als 73 anys. Va ser un dels membres de la històrica primera expedició catalana a l’Everest el 1982, formada majoritàriament per experts muntanyers del Centre Excursionista de Catalunya. Aquell grup, liderat per l’alpinista Jordi Pons, va triar una de les rutes més complicades, la cara oest i va obrir el camí perquè el 1985 la tercera expedició catalana assolís finalment el cim més alt del món.

Mateu va escriure posteriorment el llibre Everest, el repte d’un somni, de la col·lecció Clàssics de l’Alpinisme, editat pel CEC. En el grup d’expedicionaris també hi eren Lluís Belvis, cap de l’expedició; Emili Civis, subcap; Narcís Serrat, responsable de l’alimentació; Josep Vidal Ponce, responsable dels equips d’oxigen, imprescindibles per a poder respirar en arribar a una certa altitud; Lluís Hortolà, Antoni Llasera; Xavier Pérez Gil, Joan Ribas i Alfons Valls, responsables de l’equip i del material; Jordi Sugranyes, cuiner; Josep Casanovas, responsable de les comunicacions i les finances; Francesc Sàbat, al càrrec dels transports. A més, Shambu Tamang, cap dels xerpes que els acompanyen.

Jordi Pons va enregistrar una pel·lícula sobre aquella aventura en què també hi van participar el fotògraf Jaume Altadill, l’històric Òscar Cadiach i Josep Manuel Anglada, el director tècnic. Pons va gravar l’expedició en un film de 16 mm que es va poder veure a TVE.

Camí del cim, l’expedició va haver de buscar una nova ruta sobre la marxa després de l’esllavissament d’una paret, però el temps se’ls va girar en contra. Dos xerpes van perdre la vida i el grup, tot i els mesos de preparació, dedicació i esforç, va haver d’abandonar a causa del temporal de neu. Van arribar als 8.500 m, a 300 m del cim. Ho va recordar al propi Mateu en una entrevista a l’Anoia Diari: “Havíem d’anar per una paret vertical que comença als 8.500 m, l’aresta més difícil. Ens hi vam animar perquè els iugoslaus havien fet el cim per aquesta venda. El dia de l’atac feia un vent terrible i estàvem a 40 graus sota zero. Cadiach va poder avançar una quinzena de metres però el xerpa que l’acompanyava va tenir un accident que li va costar la vida.” Aquell fet va desencadenar la decisió de tot l’equip de deixar-ho córrer. Malgrat tot, la rebuda a l’aeroport del Prat va ser molt emotiva per part de familiars, amics i admiradors que van seguir el dia a dia de l’expedició des de Catalunya.

Mateu es va llicenciar en la Universitat Autònoma de Barcelona i va treballar la major part de la seva carrera en els hospitals de la Vall d’Hebron i el Comarcal d’Igualada. Va descobrir l’alpinisme en una estada a Itàlia on es va formar com a metge de muntanya. També va ser president de l’Acadèmia Homeopàtica de Barcelona del 2002 al 2011, especialitat de la qual va escriure diferents obres de divulgació.

La cerimònia de comiat ha tingut lloc aquest matí a a la basílica de Santa Maria d’Igualada.