L’experiència és un grau. Novak Djokovic ho ha demostrat penjant-se l’or en la final de tennis individual masculí als 37 anys i aconseguint el títol que el reafirma com un dels tenistes més importants de la història. L’edat no li ha pesat al serbi que ha tingut un altíssim percentatge de primers serveis (74%), fet que ha aprofitat per mantenir a ratlla a un Carlos Alcaraz més nerviós i dubitatiu de l’esperat.

De fet, Djokovic ha esclatat en llàgrimes i s’ha agenollat a sobre la pista, tremolant, després d’aconseguir segurament el títol que més desitjava. Era la darrera oportunitat que tenia el serbi d’aconseguir aquesta medalla d’or i no l’ha desaprofitat (7-6 i 7-6). Alcaraz ha perdonat fins a vuit boles de break en el primer set i, tot i algunes espurnes de joc brillant, mai ha aconseguit tenir la regularitat necessària per treure a Djokovic del partit. El serbi ha sigut imperial i ha fet un partit implacable, recordant al Djokovic de la seva millor època.

Els Jocs de París consagren una pàgina més del llegendari palmarès de Djokovic alhora que probablement marquen un abans i un després en veure el comiat d’Andy Murray i l’ocàs de Rafael Nadal, posant pràcticament punt final a dues dècades d’excel·lència tenística.

La de plata serà la segona medalla de l’equip espanyol en tennis després que la dupla formada per Sara Sorribes i Cristina Bucs s’hagi penjat el bronze en dobles femení després de derrotar a la parella txeca formada per Karolina Muchova i Linda Noskova en dos sets (2-6 i 2-6).