L’experiència és un grau. Novak Djokovic ho va demostrar ahir aconseguint la medalla d’or en la final de tennis individual masculí als 37 anys i aconseguint el títol que el reafirma com un dels tennistes més importants de la història.

L’edat no li va pesar, al serbi, que va tenir un altíssim percentatge de primers serveis (74%), fet que va aprofitar per mantenir a ratlla un Carlos Alcaraz més nerviós i dubitatiu de l’esperat. Djokovic va esclatar en llàgrimes i va acabar el partit agenollat a sobre la pista, tremolant, després d’aconseguir segurament el títol que més desitjava.

Era la darrera oportunitat que tenia el balcànic d’aconseguir aquesta medalla d’or, que perseguia des de l’any 2008 als Jocs de Pequín, i no la va desaprofitar (7-6 i 7-6). Alcaraz va perdonar fins a vuit boles de break en el primer set i, tot i algunes espurnes de joc brillant, mai va aconseguir tenir la regularitat necessària per treure el seu rival del partit.

Els Jocs de París consagren una pàgina més del llegendari palmarès de Djokovic (24 grans eslams, 7 finals ATP, 99 títols ATP, i una medalla de bronze i una d’or olímpiques) i alhora probablement marquen un abans i un després d’una era del tennis. La capital francesa ha vist el comiat del britànic Andy Murray i l’ocàs del mallorquí Rafael Nadal, posant pràcticament punt final a dues dècades d’excel·lència tennística dels anomenats fantastic four (Federer, Djokovic, Murray i Nadal).

La de plata és la segona medalla de l’equip espanyol en tennis, després que la parella formada per Sara Sorribes i Cristina Bucs aconseguís el bronze en dobles en derrotar la parella txeca formada per Karolina Muchova i Linda Noskova en dos sets (2-6 i 2-6).