Demà serà un altre dia
La selecció espanyola masculina no té res a fer contra els Països Baixos en la semifinal i aquest dijous aspira al bronze en el duel per la medalla contra l’Índia (14 h)
Països Baixos 4 Espanya 0
PAÏSOS BAIXOS:Blaak; Janssen (1), Balk, De Geus, Van Dam (1), Brinkman (1), Van Ass, Croon, Blok, Wortelboer i Hoedemakers –onze inicial–, De Vilder, Bijen, De Mol, Telgenkamp (1) i Middendorp.ESPANYA:Calzado; Alonso, Bonastre, Gispert, Cunill, Basterra, Clapés, Reyné, Miralles, Menini i Rodríguez –onze inicial–, Vilallonga, Recasens, Vizcaíno, Lacalle i de Ignacio-Simó.PARCIALS:1-0, 2-0, 3-0 i 4-0.ÀRBITRES:Benjamin Goentgen (Alemanya) i Martin Madden (Gran Bretanya). Cap targeta.La presència de la selecció espanyola masculina en una semifinal olímpica per primer cop des dels Jocs de Pequín –3-2 contra Austràlia, quan Espanya va endur-se la plata en la final contra Alemanya–, va ser testimonial i es redueix a l’oportunitat que els 11 catalans de l’equip de Max Caldas tindran demà al migdia (14 h) per endur-se una medalla de l’Estadi Yves-du-Manoir, vista les poques possibilitats que van tenir de derrotar els Països Baixos, un equip molt més madur –el conjunt estatal està en formació, amb el gruix de la plantilla havent fet el seu debut olímpic a Tòquio fa tres anys– i sobretot efectiu de cara a porteria.
L’Índia, que va perdre la segona semifinal contra la vigent campiona del món, Alemanya –Espanya l’havia superat en la fase de grups per 2-0–, per 3-2, és l’últim obstacle d’un equip que havent eliminat la campiona olímpica –Bèlgica, per 2-3– va sortir sense cap complex contra el conjunt neerlandès; que ja va fer la guitza a la selecció espanyola en l’últim partit de la fase de grups remuntant-li un 0-2 (5-3).
“Quan vam guanyar Bèlgica, el nostre objectiu era arribar a la final, però després d’això ens fixarem en què hem de millorar perquè ara el nostre objectiu és guanyar el bronze. Qualsevol selecció, en aquest nivell, és bona. Serà un partit difícil i dur i la clau és estar encertats en totes dues àrees”, va dir Pepe Cunill (2001). El migcampista de l’Atlètic Terrassa va posar el focus a girar full: “Volem recuperar-nos, descansar, tancar aquest partit i posar els cinc sentits en el següent.” Bruno Font (2004) mateix es va perdre la semifinal per un petit trencament fibril·lar al quàdriceps i el jugador del Júnior és dubte per demà.
Mana l’efectivitat
Marc Reyné va disposar de la primera ocasió, però Espanya veia com el rival s’avançava a 3:16 per acabar el primer quart, en el seu primer llançament i mitjançant un penal stroke transformat per Jip Janssen, que va enganyar Luis Calzado. Un guió que es repetia en el segon quart, amb oportunitat desaprofitada pels blancs i gol de Thierry Brinkman, que a 10:52 per a la mitja part va aprofitar un mal refús de la defensa per marcar el 2-0. El mateix capità neerlandès va desviar amb el peu un xut de Borja Lacalle a 12 segons i mig per acabar la primera meitat –0/5 en xuts d’Espanya i 2/4 els Països Baixos–, però en el primer penal córner (0/6 ahir) de la semifinal el Chefo Basterra no va poder marcar el seu cinquè gol del torneig.
L’inici de la segona meitat va suposar una galleda d’aigua freda, perquè una altra bola mal rebutjada en defensa va anar a parar a l’estic de Thijs van Dam, que quan només havia passat 1 minut i 9 segons va fer pujar el 3-0 al marcador amb un xut creuat al pal llarg. El basc del Club de Campo tampoc va poder transformar el segon penal córner espanyol a 4:26 per acabar el tercer quart i, a 2:19, Luis Calzado va aconseguir desviar el xut del primer que tenien els neerlandesos en tot el duel (0/1 ahir). Tampoc Marc Miralles amb dos penals córner seguits quan quedaven 12 minuts va aconseguir superar el veterà porter Pirmin Blaak (1988) i, amb la defensa blanca més oberta, Duco Telgenkamp va poder fer pujar el quart gol taronja al marcador quan encara quedaven 10 minuts i Blaak encara havia de fer més gran la seva figura sota els pals.