Saúl Craviotto va guanyar la seva sisena medalla olímpica en sumar el bronze en els K-4 500, juntament amb Carlos Arévalo, Marcus Cooper i Rodrigo Germade. D’aquesta manera el lleidatà es converteix en l’esportista català i espanyol amb més medalles. Fins ara en tenia cinc, dues eren d’or, a Pequín 2008 (K-2 500) i a Rio 2016 (K-2 200); dues, de plata, a Londres 2012 (K-1 200) i a Tòquio 2020 (K-4 500), i una, de bronze, a Rio 2016 (K-1 200). La sisena, a París 2024 en el K-4 500, ha estat una altra de bronze.

El lleidatà, el mallorquí i els dos gallecs van aconseguir pujar al podi després de disputar una gran final en què van lluitar pel títol olímpic en tot moment. Van acabar la final en la tercera posició, amb 1:20.05, i van ser superats per només 25 centèsimes per Alemanya, la campiona olímpica i mundial, que va revalidar la medalla d’or, amb 1:19:80. Austràlia va aconseguir la segona posició, amb 1:19.84. El quart lloc va quedar lluny del piragüistes estatals, ja que Ucraïna va acabar a gairebé un segon (1:21.01).

Saúl Craviotto, Carlos Arévalo, Marcus Cooper i Rodrigo Germade van fer una gran sortida en la final i des dels primers metres es van situar en la primera posició. A la meitat de la prova, els 250 m, tenien 16 centèsimes de marge sobre els alemanys i van aguantar al davant fins als darrers 100 metres, en què van ser superats i van acabar tercers. No van poder revalidar la plata de fa tres anys a Tòquio, però continuen pujant al podi en els grans campionats

Després de fer història guanyant la seva sisena medalla olímpica, Saúl Craviotto va tenir un record pels companys actuals i anteriors: “Estic content, però jo he fet història gràcies als companys i a aquestes tres feres que m’han ajudat a aconseguir dues medalles; a Carlos Pérez, que em va ajudar també a guanyar a Pequín, i a Cristian Toro, a Rio.” El lleidatà va dir que estava feliç de tornar a estar en un podi olímpic i també va explicar sobre la final: “Sempre vas a buscar l’or; crec que ha estat molt ajustat i que hauríem pogut guanyar aquesta medalla. Crec que s’ha de valorar com el que és, com una medalla olímpica, que és una cosa màgica.”