La selecció espanyola masculina, amb Aleix Gómez, Ian Tarrafeta i Daniel Fernández, tanca demà la participació olímpica a París amb la final de consolació a les 9 del matí i contra Eslovènia –Dinamarca la va superar per 30-31 (10-15 al descans)– en un horari que coincideix amb el del primer partit que va jugar Espanya en el torneig, precisament contra el conjunt balcànic el 27 de juliol (triomf dels de Jordi Ribera per 25-22). Serà la cinquena vegada que el conjunt estatal disputi el partit pel bronze, amb 4/4 en els antecedents 1996, 2000, 2008 i 2021, que tenen la cara B en el fet de no haver arribat mai a una final olímpica. Un mur infranquejable, com el que va construir el porter del Kiel, Andreas Wolff, que va acreditar un 49% d’efectivitat.

Espanya, que ja havia perdut per 33-31 contra el conjunt germànic en la fase de grups, va anar a remolc des de l’inici (3-0), i el tècnic de Sarrià de Ter es veia obligat a aturar el duel quan havien passat cinc minuts i mig. El primer gol dels vermells arribava després de 6:16 mitjançant Odriozola i, superat Wolff per primer cop (11/22 a la primera meitat), Tarrafeta obria un parcial de 0-3 que permetia empatar a 6. Un estira-i-arronsa que permetria veure els màxims avantatges d’Alemanya (10-6 i 11-7), malgrat els quals la selecció espanyola retallaria distàncies primer (11-10) i acabaria empatant a 12 en l’últim instant del final de la primera meitat, mitjançant Alex Duixebàev, després.

El segon gol de Fernández en a la segona meitat servia només per escurçar la diferència (17-15) en un un contra un amb Wolff, que continuava amb el 50%. El relleu de Rodrigo Corrales (2/3 inicial) per Gonzalo a la porteria quan faltaven 19 minuts i els tres gols seguits de Tarrafeta situaven el 20-19. El sisè gol de Renars Uscins, que no havia marcat en tota la primera meitat, desfeia l’empat a 20 a 13:41, Gonzalo (10/32, 31%) tornava amb 22-20 i aturava un llançament al lateral del Hannover nascut a Letònia, enmig de la ratxa anotadora d’Aleix Gómez. L’extrem blaugrana també va enllaçar tres gols per donar el primer avantatge als de Jordi Ribera (22-23 a 9:33 per acabar). De fet, l’últim gol de la selecció espanyola el va fer Casado i aprofitant una badada de la defensa alemanya, que permetia al central del Veszprém arribar a la segona línia sense cap oposició per superar Wolff. És clar que després arribarien tres aturades seguides del mur d’Euskirchen a llançaments de tres jugadors diferents d’Espanya des de la mateixa línia de 6 metres. Knorr marcaria el 25-24 a 2:51 al contraatac i, amb les defenses imposant la seva superioritat, Espanya ni arribaria a llançar en l’últim 1:51.