El títol en el torneig P2 de Finlàndia, el seu primer d’aquesta graduació menor corresponent al circuit mundial Premier Padel, obtingut el 4 d’agost per la catalana Ari Sánchez i l’extremenya Paula Josemaría contra la madrilenya Marta Ortega i la portuguesa Sofia Araujo, no només les aferma al capdamunt del rànquing mundial FIP (Federació Internacional de Pàdel) en dura pugna amb la malaguenya Bea González i l’argentina Delfi Brea, sinó que les converteix en la parella amb més títols de la història del pàdel femení. Amb el sisè de l’any, Ari i Paula acumulen 33 títols des que van unir els seus estils contraposats i complementaris el 2021 i van estrenar el seu caseller a Madrid aquell mateix any i superen els 32 que van obtenir les bessones atòmiques i ja retirades Mapi i Majo Sánchez Alayeto, que van marcar el camí cap un pàdel més agressiu, tècnic i físic que ja fa temps que s’ha imposat. L’anècdota del partit, a més que va quedar diluïda enmig dels Jocs Olímpics de París, és que la senyal de streaming no va arribar fins al segon set amb 6-3 i 4-1 i tot el peix gairebé venut (al final, 6-1) i el primer i part del segon només el van veure la gent del pavelló finlandès. La final va ser la reedició de la que van jugar les dues parelles a Gènova amb derrota de les números 1. El triomf va encetar un parèntesi en el circuit fins al 31 d’agost. El torneig a Madrid obria foc a una recta final de deu tornejos abans del Master que reunirà les millors parelles al Sant jordi una vegada més.

La reusenca, a més, atresora 42 títols, ja que abans n’havia guanyat un amb Marta Ortega el 2017 a Santander en els seus inicis en el WPT i vuit més al costat d’Ale Salazar, parella amb la qual va competir el 2019 i el 2020 i va fer un salt qualitatiu, conquerint al Sant Jordi el Master 2019.

Ari i Paula van acabar el curs passat com a indiscutibles números 1 després d’haver perdut aquesta condició en la final del Master de Barcelona del 2022 davant de Gemma Triay i Ale Salazar, que, precisament, són la tercera parella de la història del pàdel femení, amb 23 corones, per davant d’Ale Salazar i Marta Marrero (16) i de Gemma Triay i la catalana Lucía Sainz, que en van celebrar 12 entre el 2016 i el 2020. Els canvis habituals i constants de parelles dificulten la continuïtat. Per això, no és habitual que Ari i Paula juguin tantes temporades plegades i continuïn rendibilitzant la sinergia tècnica i , sobretot, de caràcter a la pista i fora de la pista.

Es diu, col·loquialment, que el pàdel és l’únic esport en què sempre falla el company. Una manera de resumir les dificultats de convivència que la reusenca i la jugadora de la Moarleja (Càceres) han sabut gestionar. En l’àmbit estrictament del joc, la tècnica més pausada de la catalana i la seva lectura tàctica i l’explosivitat de l’extremenya són absolutament complementàries.

Ara havia lluitat amb Ale Salazar per convertir-se en número1. Després de dues temporades, la madrilenya li va comunicar que no seguirien juntes i que iniciava un nou projecte al costat de la menorquina Gemma Triay. Va ser llavors quan, a partir d’una teòrica mala notícia, va sorgir una oportunitat que va provocar que les posteriors números 1 creuessin els seus camins.

Després de quatre anys seguits acabant l’any segona del rànquing mundial en el circuit World Padel Tour, dos amb Ale Salazar de parella i dos més amb Josemaría, Sánchez va signar el 2023 el seu primer número 1 final. “És el somni que tenia quan era una nena i avui és el dia més feliç de la meva vida”, va sentenciar la reusenca, que va reiterar que el duet és de llarga durada. “Estem tenint un rendiment espectacular, ni nosaltres mateixes ens ho creiem”, hi va afegir.