Punt d’inflexió en la Vuelta, amb la primera de les tres etapes de mitja muntanya seguides abans de la de diumenge a Granada –etapa de muntanya amb tres ports de 1a– que serveix a Ben O’Connor per presentar la seva candidatura a la general. Exhibició de l’australià, que ja tenia victòries d’etapa en el Giro (2020 a Madonna di Campiglio) i el Tour (21 a Tignes, quan va ser quart en la general) i que es va quedar a les portes del podi de la primera gran volta per etapes de la temporada (quart). Absent en el Tour, el corredor de Subiaco va fer en solitari els últims 27,5 quilòmetres d’una jornada amb un port de 1a i tres de 3a categoria, que va començar marcada per la velocitat i els atacs –la primera fuga tenia més de 30 corredors– i que sense control al pilot, acabava amb el nou mallot vermell amb gairebé 5 minuts respecte de Primoz Roglic.

O’Connor (1995) va formar part de la desena de corredors que es van afegir als tres escapats abans de coronar Boyar (1a) a falta de 112 km. El millor de la general en la fuga era Florian Lipowitz (Red Bull), 20è a 1:50 del seu cap de files. Però l’australià, que començava el dia 23è a1:56, ja va ser el més ràpid a l’esprint intermedi i, abans de començar el primer dels tres ports que quedaven, obria un forat amb Gijs Leemreize (DSM), amb qui aconseguia coronar a 55,2 km i 5:30 respecte del pilot, que tenia els diferents equips traient el cap al davant però sense rebaixar la diferència per la falta de col·laboració entre ells. O’Connor, l’equip del qual tindrà feina per controlar les etapes d’avui i demà, amb final a Còrdova i a Cazorla, arribava a dalt del tercer dels quatre ports –quedaven 25,5 km– en solitari i tot força amb més de 6 minuts. I a l’inici de l’últim –a 8,8 km– no només havia mantingut la diferència sinó que l’havia fet créixer mig minut perquè fos Isaac del Toro qui deixés la diferència final a la línia d’arribada en 6:31.