El 22 d’agost del 2024 ja forma part de la història de la Unió Esportiva Sarrià, que disputava la semifinal de la supercopa catalana per tercera vegada –aquesta és la dotzena edició– i, per primer cop, amb el Barça com a rival després dels dos antecedents amb el Granollers els anys 2017 i 2019 al mateix pavelló.

El campió d’Europa, que va començar la pretemporada la setmana passada, va comptar amb set jugadors que debutaven al primer equip, inclòs el porter sarrianenc Pol Quiroga en la segona meitat. Els de Carlos Ortega jugaran per dotzè cop la final del títol que han guanyat 11 cops contra el vencedor del Molins-Fraikin d’avui, mentre que els de Josep Espar afronten la temporada a la primera estatal –cinquens i campions de copa el curs passat– amb la injecció de confiança que va suposar, per a un equip amb tants jugadors joves que estan destinats a dur les regnes del primer equip, que fins fa no gaire animaven des de la grada, el duel d’ahir en la primera setmana de preparació.

Giner a l’extrem dret, quan havien passat 54 segons de la primera possessió, marcava el 0-1 i Adrià Font, també de l’extrem quan s’havien superat els 4 minuts, l’1-4. L’aturada de Biosca a Frade era el primer atac visitant que no acabava amb gol i, amb un menys per l’exclusió de Rispau, Pep Arnau de 8 metres marcava el 2-6.

La segona aturada de Biosca a Frade i una altra a Ariño, màxim golejador del partit, estabilitzaven la diferència després del gol de Martí Arnau. El porter local s’erigia en heroi amb l’aturada a Cikusa amb 4-11 i Pararols forçava els 2 minuts a Bazán (4-13, 19:20). El 5-13 de Ballester a la segona aturada de Biosca a Cikusa i una segona exclusió blaugrana a 4:15 de la mitja part permetien a Lucea fer el 7-15 en una acció en què Bazán tornava a ser exclòs. Els dos minuts a Balle i dos gols seguits d’Ortega arrodonien el marcador (7-17), però Pep Arnau sobre la botzina tancava la primera meitat (8-17).

El quart de Lucea animava una segona meitat amb menys ritme (13-26), tot i que el Barça seguia imposant la superioritat en transició. La contra al travesser de Frade, seguida del 14-28 de Vidal al contraatac, se celebrava com una victòria a la grada, que amb la desqualificació a Bazán per la tercera exclusió, el flai de Pep Arnau a dues mans (18-32) i l’aturada de Moreno a Pueyo en una passada sense mirar de Cikusa, mantenia l’eufòria. El bordilenc, a menys de 5 minuts en un un contra un feia el seu segon gol seguit (19-36) i Lucea era l’autor de l’últim gol local (20-38) a 1:02 abans que Cikusa tanqués el marcador.