El rècord de l’hora

Marc Soler (UAE) i Txomin Juaristi (Euskaltel) eren els primers que miraven de formar l’escapada al quilòmetre 1, acompanyats per Kobe Goossens (Intermarché) i Jesús Herrada (Cofidis) en una aventura neutralitzada al quilòmetre 3. 10 corredors 10 al 7, Pau Miquel en el 14 i arribant a tenir 11 segons, un altre grup de 32 entre els quals Wout van Aert (Visma) sense el consentiment dels Red Bull, u de 9 al quilòmetre 24, un de 40 al 28 o un de 7 al 50 després d’un continu d’estira i arronsa feien es superessin els 51 quilòmetres en la primera hora, la més ràpida des que la cursa va començar el cap de setmana passat.

60 quilòmetres

Mauro Schmid (Jayco), Gijs Leemreize (DSM) i Harold Tejada (Astana) agafaven un avantatge i a manca de 100 km i amb el vist i plau dels equips de la general superaven els 3 minuts d’avantatge. Sam Oomen (Lidl) i Mathis Le Berre (Arkéa) per una banda i Oier Lazkano (Movistar), Ion Izagirre (Cofidis), Luca Vergallito (Alpecin) per l’altra formaven grups perseguidors i s’acabarien ajuntant per atrapar el cap de cursa després de 60 quilòmetres. 8 homes i Tejada a 6:57 de Ben O’Connor com el millor classificat a la general (23è) en l’escapada, que agafava 4:32 a 90 km quan era el Decathlon qui estirava el pilot.

Amunt i avall

L’Israel pensant en les opcions de Michael Woods al final de l’etapa passava a estirar el pilot, quan la diferència s’havia acostat als 5 minuts a 75 km i, ja sense Leemreize, els escapats coronaven amb 3:30. Schmid, el primer a dalt, era el més agosarat baixant i Tejada s’hi afegia per agafar distància amb la resta de fugats, mentre van Aert se n’anava al terra també baixant.

La insistència

Els escapats, agrupats de nou, veien com la insistència de l’Israel els disminuïa l’avantatge per sota dels 3 minuts a 25 km, 2:30 a 20 i quan la mitjana a la tercera hora era de 44,6 km / h. El marge era d’1:35 a 14 km quan començaven els atacs al davant, en una pujada no puntuable i amb Lezkano fent mal i emportant-se Tejada a roda. Vergallito hi contactava i la diferència tornava a acostar-se als 2 minuts.

El desenllaç

Els tres corredors del davant començaven a pujar amb 1:12 a 4,8 km i Tejada obria el foc. El colombià treia dos metres a Lazkano i hi havia una caiguda al davant del pilot en l’inici de la rampa més dura quan els Red Bull acceleraven i Roglic era qui marcava el ritme amb el mallot vermell a roda. Un altre cop junts, els tres supervivents de l’escapada afrontaven els últims 2,5 km amb mig minut i Roglic llançava un atac que tenia Enric Mas i Richard Carapaz els més atents a la roda de l’eslovè, que tornava a mirar enrere. Despenjat Joao Ameida, tercer a la general a 14 segons del tres cops vencedor de la cursa, Rogla atrapava Vergallito amb Mas enganxat al favorit a la victòria i ja al davant a un quilòmetre, amb O’Connor cedint 20 segons, l’eslovè i el mallorquí es jugaven el triomf colze a colze amb Mas posant-se al davant per primer cop a 400 metres i Roglic superant-lo amb el seu millor final. Mikel Landa era tercer a 12 segons i el mallot vermell cedia 45 segons.