Kaden Groves va superar Wout van Aert en el frec a frec que van mantenir en els últims 100 metres de l’etapa més llarga de la Vuelta, de 200 quilòmetres amb un port de 3a a la meitat i un de 1a coronat a 16,4, quan la fuga que havien format sis corredors ja havia estat neutralitzada perquè el Visma els va mantenir sempre sota control; amb l’objectiu que el mallot verd signés la seva quarta victòria en el debut en la cursa espanyola. És clar que els Alpecin van saber esperar el seu moment i, quan faltaven 5 quilòmetres, van situar cinc homes per llançar l’arribada a l’australià, que ja havia obtingut la victòria a Ourém en l’etapa 2 i també amb Van Aert segon. El Visma havia desgastat Affini, Gesink, Uijtdebroeks i Kruijswijk i, a l’hora de la veritat, el mallot verd es va veure en inferioritat en un desenllaç que no s’hauria pogut veure sense la tasca del conjunt neerlandès i en el qual Pau Miquel, quart en la segona etapa i tercer en la setena, entrava cinquè. “Podria haver acabat una mica més endavant, no he entrat bé en els últims 500 metres, però estic content amb l’esprint”, es resignava a dir el vallesà, que al matí admetia que el final li anava com l’anell al dit.