Pablo Castrillo i el Kern Pharma no oblidaran mai la segona setmana de la Vuelta, perquè dijous s’estrenaven a Manzaneda el dia que ploraven l’adeu de l’alma mater de l’equip des dels anys noranta i formador de grans talents, Manolo Azkona (1952, Zurukuain), i ahir repetien amb el sorprenent triomf en l’etapa amb final al Cuiti Negru. Un fora de categoria que el corredor aragonès (2001) va coronar en solitari després de formar part de l’escapada formada a Santo Emiliano (3a, coronat a 78 km), de 17 unitats i entremig de les dues pujades al Colladiella (1a), a 105,3 i 55,3.

Castrillo es quedava a roda de Sivakov i Vlasov a 14,4 de meta amb el rus nacionalitzat francès de l’UAE marcant sempre el ritme i mantenint 3 minuts respecte a un grup que estirava el T-Rex, en una aposta per a les opcions de Mikel Landa. Primoz Roglic ja havia canviat la bici per una d’un sol plat i 44 dents al pinyó gran. L’eslovè tampoc va treure massa profit de l’aposta i, a més, seria sancionat amb segons per anar a rebuf de cotxe quan recuperava el mig minut que havia cedit amb el pilot.

El triple vencedor de la Vuelta sí que ho intentaria, a l’inici dels últims 3, quan el desnivell supera el 20% i arriba al 24. Era el mateix lloc on Castrillo va atacar els dos russos. El de Jaca va sentir l’alè de Vlasov al clatell en l’últim quilòmetre, però a 500 metres va fer un últim canvi definitiu. Al darrere, Rogla es veia superat per Enric Mas i, aïllat, Ben O’Connor, va ser capaç de resistir per mantenir el vermell que du des de la sisena etapa, quan va treure 6:31 als favorits al vermell. Aquest any l’etapa a Madrid de diumenge és decisiva, una CRI de 24,6 km. I encara queden les de muntanya amb final als Llacs de Covadonga (demà), Moncalvillo (divendres) i Picón Blanco (dissabte).