Aleksandr Medved, una de les figures més reeixides en la història de la lluita lliure olímpica, va morir dilluns, a l’edat de 86 anys. El seu llegat va quedar marcat per sempre més en el món de l’olimpisme després de convertir-se, l’any 1972, en un dels pocs lluitadors que havia aconseguit mai l’Or en tres Jocs diferents.

Nascut el 1937 a Bila Tserkva, actual Ucraïna, però aleshores Unió Soviètica, va començar la seva carrera esportiva als anys seixanta. Tenia una alçada de 190 cm i pesava 100 kg. El 1961, en el seu primer campionat del món, va assolir la medalla de bronze, però a partir d’aleshores no va parar de guanyar, emportant-se 7 campionats mundials i 1 subcampionat. El seu gran rival va ser sempre el lluitador búlgar, Osman Duraliev, el qual es van creuar en gairebé cada final i, en totes, la victòria se la va emportar Medved.

Pel que fa als Jocs Olímpics, la seva primera participació va ser a Tòquio (1964). Aleshores tenia 27 anys i va aconseguir guanyar la medalla d’Or en la prova de pes semipesant de lluita lliure. En els següents, celebrats a la Ciutat de Mèxic (1968), va aconseguir una nova medalla d’Or, aquesta vegada a la categoria de pes pesant. Quatre anys més tard, a Múnic (1972), va tornar a guanyar i en una nova categoria, la de pes superpesant.

Més enllà de les medalles i dels diversos reconeixements, Medved va ser admirat per una tècnica excepcional i un gran esperit esportiu. El seu estil no consistia només en la força bruta, sinó que es caracteritzava per la precisió i l’encert tàctic. La seva figura va ser admirada molt més enllà de les seves fronteres.

Una vegada retirat, va assumir el paper d’entrenador i mentor de diversos joves talents, inculcant els valors de la disciplina, de la dedicació i de la integritat. Als Jocs de Moscou (1980) va ser l’encarregat de realitzar el Jurament Olímpic per part dels jutges en la cerimònia d’obertura. Amb la dissolució de la Unió Soviètica, va ser nomenat vicepresident del Comitè Olímpic de Bielorússia i de la Federació Bielorussa de Lluita, país on a mitjans dels anys setanta s’havia instal·lat.

El 2001 va ser escollit millor esportista bielorús del segle XX i el 2003 es va convertir en un dels deu primers membres del Saló Internacional de la Fama de la Lluita Lliure. També és ciutadà d’honor de Minsk, capital de Bielorússia, i cada any hi celebren un torneig que du el seu nom.