Marc Soler, a la seva

Marc Soler, heroi als llacs de Covadonga i combatiu com cap altre ciclista en aquesta Vuelta, va tornar a buscar l’èpica, mirant d’escapar-se a 90 quilòmetres de meta i amb quatre cims al davant. Superat el primer, el de Lunada (a 80 quilòmetres de l’arribada), el vilanoví entrava sol amb 31 segons d’avantatge respecte als perseguidors i més de tres minuts respecte al grup de favorits, i quan els perseguidors el van atrapar en el descens, va tornar a marxar-ne. Soler tornava a obrir diferències en l’ascensió a La Sía, però veia com el tornaven a atrapar en el descens. I a punt de començar a pujar a Los Tornos, Soler va dir prou, amb la penalització afegida de perdre el lideratge de la muntanya. El seu company Sivakov va començar a pujlar el Picón Blanco sol al davant. El va atrapar Eddy Dunbar i, tot i que l’exigència feia pensar que cediria, l’irlandès va acabar triomfant. Els moviments al darrere, amb estirades d’Enric Mas, no van fer perillar ni la segona victòria de Dunbar ni la fiabilitat de Roglic.