L’article 7.9.5 desqualifica els atletes que deixin anar la corretja que els uneix al seu guia abans de creuar la línia final. És el text a què es van remetre els jutges per deixar sense medalla Elena Congost, que tornava a competir en uns Jocs Paralímpics –els seus cinquens, després d’un parèntesi a Tòquio– i que, després de l’or a Rio, celebrava un altre podi. La seva millor marca personal (3h00.48) li donava la medalla de bronze, en l’última jornada dels Jocs Paralímpics de París. Minuts després, però, la clatellada.

El guia de Congost, Mia Carol, havia arribat molt i molt just de forces als últims metres de la marató i va estar a punt de caure. “He deixat anar la corda un segon perquè la persona que tenia al costat se n’anava de morros a terra. De seguida he tornat a agafar la corda i hem entrat a meta”, relatava l’atleta establerta a Gurb. Ni la brevetat del gest ni el generós marge respecte a la quarta classificada van ser arguments perquè l’aplicació del reglament no fos implacable. “Només diuen que he deixat anar la corda un segon i com que l’he deixada anar ja està, no hi ha marxa enrere. No entenc que ningú pugui raonar ni entendre la situació, que no és per fer trampa ni per arrossegar un atleta com s’ha donat a la pista. La següent atleta ve a tres minuts de mi. Em desqualifiquen per haver estat persona, per un instint”, argumentava l’atleta, “destrossada” però també “molt orgullosa” per tot el que havia fet. L’osonenca, de 36 anys i mare de quatre fills, pateix per una altra conseqüència del fet d’haver-se quedat sense medalla: “És trist perquè a més venia d’estar sense beca i era un dels meus objectius. No tornaré a aconseguir beca i em deixaran fora de tot.”

L’altra catalana, Maria Carmen Paredes, va entrat desena (3h36:29), però va pujar fins al vuitè lloc per una segona desqualificació.