OPINIÓ
Resposta a Benjamí Pons
Arran de l’entrevista a Benjamí Pons, president de la Federació Catalana de Patinatge, publicada per L’Esportiu vull fer les següents consideracions:
La moció de censura, com la qüestió de confiança, és un procediment recollit en qualsevol constitució democràtica i en l’àmbit de l’esport federat les entitats sense afany de lucre en poden fer ús segons estableixen els seus estatuts. Quan es produeix una ruptura de la relació de confiança existent entre el president i els clubs, aquests tenen el dret de presentar-la. Per tant, té sentit sempre. No quan el president ho consideri.
Vull puntualitzar que el passat cap de setmana es va celebrar un campionat de Catalunya de patinatge a Sant Vicenç de Montalt que ha pogut fer-se gràcies a la participació activa i la col·laboració de membres del comitè territorial de Barcelona de patinatge artístic. Malgrat el seu posicionament favorable a la moció, els membres del meu equip a la territorial han estat a peu de pista per atendre les patinadores, com sempre han fet. Per això els vull agrair el seu sentit del deure i la responsabilitat malgrat l’ambient irrespirable que ha escampat el president de la federació amb les seves mentides, amenaces i coaccions.
Dir que el campionat ha tingut pals a les rodes és faltar una vegada més a la veritat. Però malauradament ja no em sorprèn res d’un president que ha fet de la mentida la seva única argumentació. Després de dos mesos encara no ha entès per què els mateixos clubs que fa dos anys li van prestar la seva confiança ara ja no el volen. Els clubs s’han sentit enganyats i menyspreats per un president prepotent que ha desaprofitat totes les oportunitats de diàleg per evitar la moció de censura. Tanmateix, passi el que passi en la votació de la moció, en Benjamí Pons ja ha perdut i faria bé de fer un pas al costat per garantir la concòrdia i la cohesió de tot el patinatge català.
No és cert que les eleccions paralitzin la federació, tant en el vessant social com en l’administratiu, fins i tot en l’esportiu. En tots els processos electorals que ha viscut la federació el personal d’alta direcció, les secretaries tècniques i el cos administratiu han vetllat de forma eficaç i eficient pel bon funcionament de l’entitat i per la realització de les activitats programades en el calendari aprovat en assemblea. Així ha estat i així serà. Transmetre la por al caos durant un procés democràtic és propi de mentalitats autoritàries.
Quan l’actual president afirma que la federació no ha de ser una agència de col·locació de parents i amics suposo que ho diu pels nous membres del comitè de disciplina esportiva, coneguts seus, que ell mateix va proposar fa molt poc i que van comptar amb l’aprovació del que queda de la Junta Directiva. Un nepotisme descarat que només busca el control d’aquest òrgan jurisdiccional per posar cullerada en les resolucions que el president consideri. Cal recordar que l’exercici de la potestat jurisdiccional competitiva i disciplinària és independent i no pot ser fiscalitzat pel president de l’entitat.
En la mateixa línia, aquest dimecres va designar a dit el nou responsable del comitè d’artístic sense l’aprovació de la Junta Directiva. Només a dos dies de la moció. Una mostra més del seu tarannà i menyspreu al centenar de clubs que van signar la moció.
Considero també que cal fer una auditoria externa per aclarir i, si s’escau, depurar responsabilitats per les decisions que varen prendre els patrons de la Fundació Roller Sports (Roller Games BCN 2019) de la qual formava part des de bon inici en Benjamí Pons. Per salvar el seu patrimoni ha posat una soga al coll a la federació i els clubs. Hipotecar els locals de la federació per un valor de 800.000 euros és un llast que arrossegarem durant una dècada. Això sí que és del tot inadmissible.
Dissabte els clubs tenen l’oportunitat de girar full perquè aflori la veritat de tot plegat i per avançar cap a un model de federació més participatiu i transparent davant el despotisme i l’opacitat que hi ha ara. Els clubs són la federació i ara més que mai han de fer sentir la seva veu. El manifest de protesta que van iniciar els clubs de patinatge artístic va ser el punt de partida, però ara ja som en un punt de trobada on la gran comunitat del patinatge integrada per les 12 disciplines ha dit prou i anhela un canvi més que necessari.
Per acabar vull fer un agraïment pel suport rebut al llarg de tot el procés per part de clubs de l’Artístic, Hoquei Patins, Patinatge Velocitat, Hoquei en Línia, Roller Freestyle, Roller Derby, Skateboarding, Rollerblading, Eslàlom en Línia, Descens en Línia, Scooter i Roller Cross.
Tots volem rodar com cal.
Tots som patinatge català.