Tennis

Nadal penja la raqueta

Condicionat pels problemes físics, el tennista manacorí anuncia la retirada als 38 anys, reconegut com el millor jugador de la història en terra batuda

Jugarà els últims partits en les finals de la copa Davis de Màlaga

Rafa Nadal penja la raqueta als 38 anys. El millor juga­dor de la història en terra batuda, el monarca de Roland Gar­ros, amb 14 títols a la Phi­lippe Cha­trier al seu pal­marès, abdica defi­ni­ti­va­ment. Després d’un parell d’anys flir­te­jant amb la reti­rada a con­seqüència de diver­sos pro­ble­mes físics, el ten­nista mana­corí ja ha posat data al seu comiat: la set­mana del 19 al 24 de novem­bre, coin­ci­dint amb les finals de la copa Davis a Màlaga, en què Espa­nya s’enfron­tarà als Països Bai­xos. “Em fa molta il·lusió que el meu últim tor­neig sigui la copa Davis repre­sen­tant el meu país. És tan­car un cer­cle, perquè una de les meves pri­me­res ale­gries va ser la final de Sevi­lla del 2004”, anun­cia el juga­dor en un emo­tiu vídeo de comiat. “Em retiro del ten­nis pro­fes­si­o­nal. La rea­li­tat és que han estat uns anys difícils, espe­ci­al­ment els dos últims. Penso que no he estat capaç de jugar sense limi­ta­ci­ons, fet que m’ha arri­bat a por­tar a pren­dre aquesta decisió”, explica el ten­nista illenc, que durant el curs ja havia fet evi­dent que jugava per última vegada alguns dels seus tor­ne­jos de capçalera, com el mateix Roland Gar­ros, on hi ha ins­tal·lada una estàtua en honor seu, o el Bar­ce­lona Open Banc Saba­dell Tor­neig Comte de Godó. La pista cen­tral del RCT Bar­ce­lona porta el seu nom, després d’haver con­que­rit el títol fins a dotze vega­des.

El pal­marès

Des del seu debut amb només 15 anys, sent el juga­dor més jove a gua­nyar el seu pri­mer par­tit en un tor­neig ATP, fins al seu últim Roland Gar­ros el 2022, Nadal ha for­jat una de les car­re­res més prolífiques del ten­nis. Els seus números només són a l’abast dels esco­llits: 22 grans eslams (14 Roland Gar­ros, 4 oberts dels Estats Units, 2 Wim­ble­don i 2 oberts d’Austràlia) i 36 Mas­ters 1.000. En total ha asso­lit 92 títols pro­fes­si­o­nals en 131 finals dis­pu­ta­des. En el seu pal­marès també hi des­ta­quen 5 copes Davis i dues meda­lles d’or olímpi­ques, tant en indi­vi­du­als a Pequín 2008 com en dobles, for­mant pare­lla amb el bar­ce­loní Marc López a Rio 2016. “En aquesta vida tot té un prin­cipi i un final. Penso que és el moment ade­quat per posar el punt final al que ha estat una car­rera llarga i amb molt més èxit del que mai hau­ria pogut ima­gi­nar”, comenta el ten­nista en el vídeo de comiat.

Lli­gat al Big Three

La car­rera de Nadal anirà lli­gada per sem­pre més a la del seu bon amic Roger Fede­rer (1981), reti­rat el 2022, i a la de Novak Djoko­vic (1987), amb qui van pro­ta­go­nit­zar una pugna sense parangó que els va por­tar a domi­nar el cir­cuit mun­dial durant més de dues dècades. Cone­guts com el Big Three, van escriure una època dau­rada en el ten­nis i s’han con­ver­tit en els tres juga­dors més llo­re­jats en tor­ne­jos de Grand Slam, amb 66 títols entre tots tres: Djoko­vic (24), Nadal (22) i Fede­rer (20). La com­petència entre tots tres els va fer créixer com a juga­dors. Dotat amb una capa­ci­tat com­pe­ti­tiva i un espe­rit de lluita enco­mi­a­ble, Nadal va ser capaç de millo­rar els seus punts febles per bri­llar i tri­om­far en altres superfícies més enllà del seu hàbitat natu­ral, la terra batuda. El ten­nista mana­corí ha tin­gut parau­les d’agraïment per a tota la indústria del ten­nis. “Em sento molt afor­tu­nat per totes les experiències que he pogut viure. He vis­cut molts moments que recor­daré la resta de la meva vida”, relata en la pro­jecció men­tre apa­rei­xen imat­ges de Fede­rer i Djoko­vic.

Nadal també parla del seu equip de tre­ball. “No són tre­ba­lla­dors, són amics. Han estat en tots els moments en què els he neces­si­tat. N’hem vis­cut tan­tes que són difícils d’expli­car”, afe­geix.

Agraïments

Lògica­ment, Nadal també té parau­les per a la seva família: “Ho és tot per a mi. La meva mare ha fet tots els sacri­fi­cis perquè ho tinguéssim tot. La meva dona, Mery, amb qui por­tem 19 anys junts, ha estat la meva com­pa­nya de viatge per­fecta. Tor­nar cada dia a casa i veure com està crei­xent el meu fill [Rafael] cada dia em dona una força que m’ha man­tin­gut viu i amb l’ener­gia necessària per con­ti­nuar.” I pros­se­gueix: “La meva ger­mana, el meu tiet [Toni], la raó per la qual vaig començar a jugar a ten­nis. Gràcies a ell he pogut superar mol­tes situ­a­ci­ons difícils en la meva car­rera espor­tiva. I al meu pare, que ha estat una font d’ins­pi­ració en tots els sen­tits.” I acaba el vídeo amb un agraïment gene­ral: “Me’n vaig amb la tran­quil·litat abso­luta d’haver donat el màxim. M’he esforçat en tots els sen­tits. Només puc aca­bar donant mil gràcies a tots, i fins aviat.”

EL PROTAGONISTA

És el moment adequat per posar el punt final al que ha estat una carrera llarga i de més èxit del que mai hauria pogut imaginar
Em fa molta il·lusió que el meu últim torneig sigui la Davis. Tanco un cercle, perquè una de les primeres alegries va ser la final de Sevilla
Han estat dos anys difícils. No he estat capaç de jugar sense limitacions, i és el que m’ha portat a prendre aquesta decisió
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.