Nacho Biosca (Barcelona, 1995) és un dels referents a la porteria del Nantes, que avui rep el Barça (20.45 h, Esport3) amb el propòsit de trencar la imbatibilitat blaugrana a la Champions. Segons de grup, a 4 punts de l’equip de Carlos Ortega, el conjunt del Loira vol fer valer la fortalesa al seu pavelló, on es mantenen invictes, per esgarrapar els primers punts al vigent campió i consolidar-se en la part alta de la classificació. Format al planter blaugrana, Biosca intentarà fer-se gran entre els pals en una destinació on pot continuar creixent i fent-se un nom a Europa després d’haver passat per porteries tan calentes com les de l’Ademar de Lleó (2014-19), el Kadetten Schaffhausen suís (2019-22), el Wisla Plock polonès (2022-23) i el Veszprém hongarès (2023-24).
Com valora els dos primers mesos de competició al Nantes?
En línies generals estem fent un bon inici de temporada. A la lliga només hem perdut un partit en vuit jornades, contra el Tolosa, i en la Champions anem segons. Després d’un partit fluix contra l’Aalborg, hem guanyat regularitat a fora i en els partits de casa estem invictes. El nostre públic ens ajuda molt i estem en una bona línia.
Es deixa el trofeu de Campions de França, amb triomf contra el PSG, a principis de setembre.
Sí. A més, va coincidir una setmana que vam tenir reunió amb el president i ja ens va marcar els objectius de la temporada. El gran repte és intentar guanyar el títol de la lliga francesa. El PSG té deu títols consecutius, però el Nantes està invertint molt i aquell dia ja vam demostrar que els podem guanyar [ho van fer per 29-36]. Ho donarem tot.
I, a títol personal, quina valoració fa d’aquest inici de curs?
A Nantes estic molt content. Ja hi vaig jugar els últims mesos del curs passat, per la lesió de Hallgrimsson al colze. Ara amb l’Ivan Pesic penso que formem un bon tàndem a la porteria. Tenim bona relació i comunicació. Som dos porters d’estils diferents i això és interessant per a l’equip.
Quan va fitxar pel Nantes va dir que un dels aspectes que l’atreien era l’ambient al pavelló quan l’havia visitat com a rival. Ara que té aquest ambient al seu favor, s’estan complint les seves expectatives?
Sí, i tant. Fa molt goig poder jugar tots els partits de lliga i Champions amb aquest ambient, amb 5.900 aficionats animant. He jugat a molts clubs, però sincerament és el millor públic que conec de l’handbol. En tots els partits el pavelló és ple. Es gaudeix molt jugant d’aquesta manera i el club, així com la lliga francesa, també és molt professional.
Valero Rivera Folch, el capità, és tota una institució al Nantes. Si es confirma l’arribada d’Ian Tarrafeta el curs vinent, gairebé podran formar una colònia catalana a Nantes.
De fet, una de les raons que em van fer venir cap a Nantes era la presència a l’equip de Valero, de Kauldi Odriozola, i el curs passat també hi havia Jorge Maqueda. Acostumo a adaptar-me ràpid a qualsevol lloc, però que hi hagi catalans o espanyols encara hi ajuda més. Si es concreta l’arribada de l’Ian, es tracta d’un jugador de màxim nivell a la seva posició i evidentment estaré encantat que hi hagi un català més a la plantilla.
Parlàvem de l’ambient al pavelló. És un dels factors que necessitaran per tombar un Barça que de moment està intractable?
Sí, és clar. El Barça, per a mi i per a la majoria, és el rival a batre a la Champions. Per a mi continua sent el màxim candidat per revalidar el títol i el que ara mateix està en més bona forma. De totes maneres, si hi ha algun equip que el pot guanyar fora del Palau Blaugrana aquest som nosaltres. Ens ha de sortir un partit rodó, però nosaltres a casa som molt forts. Es pot dir que el Barça té dues plantilles i, tant si fan canvis com no, tots els jugadors rendeixen a molt bon nivell.
A la Champions, l’afició deu tenir molt present la final perduda contra el Montpeller el 2018. Fins on creu que poden arribar?
L’objectiu del club està més centrat en la lliga i intentar desbancar el PSG, però és clar que el Nantes és un club ambiciós i volem arribar el més lluny possible a la Champions. La idea és superar la fase de grups i si pot ser estalviar-nos els vuitens de final, classificant-nos entre els dos primers. Personalment, a mi m’encantaria jugar la fase final a Colònia, i un cop allà, en un cap de setmana, pot passar de tot.
Sovint es diu que el Barça, amb Emil Nielsen i Gonzalo Pérez de Vargas, té la millor parella de porters de la Champions. Com a membre del gremi, hi estaria d’acord?
Totalment, sens dubte. Ara per ara és la millor porteria del món, i no només pels noms, sinó perquè ja porten uns quants anys demostrant-ho. L’Emil, per mi, és el porter en més bona forma del món, però si ell no està bé surt en Gonzalo i et para igual. És un luxe per a un equip disposar d’un parell de porters com ells.
Malauradament per al Barça, aquest tàndem té data de caducitat, perquè Gonzalo marxarà al final del curs al Kiel i Nielsen el 2026 al Veszprém. Quan es va conèixer la marxa de Gonzalo el seu nom va sonar perquè pogués tornar al Barça. I hi va haver realment alguna possibilitat?
Sí, va haver-hi contactes, però al final per detalls no es va acabar de concretar. Jo, després del meu pas pel Veszprém, volia tancar el meu futur el més aviat possible i el Nantes, amb un contracte de tres anys, em va donar l’estabilitat que buscava.
Li agradaria tornar al Barça en el futur?
Sí, sempre ho dic. Soc culer des de bon petit i el Barça és el Barça, i tinc tota la meva família a Barcelona. Tothom vol jugar algun dia al Barça. Seria un somni tornar a casa, al millor club del món, però a Nantes també s’ha de dir que hi tinc el millor públic del món. Vaig marxar del Barça quan només tenia 18 anys. Aleshores a la porteria hi havia en Saric i l’Sterbik i, és clar, si volia disposar de minuts i continuar creixent, era la millor alternativa.