Voleibol
Sant Cugat entra al mapa europeu
El DSV Sant Cugat juga els setzens de la Challenge Cup contra el Chieri
L’Espanyol i el CVB Barça, precedents catalans femenins a Europa
El Club Voleibol Barcelona Barça va posar fi el novembre del 2014 a l’Sportcentrum de Meerminnen de Beveren, contra l’Asterix Kieldrecht belga, a una travessia catalana pel desert de 22 anys. Cap equip femení del Principat havia tornat a les competicions europees des que l’Espanyol, el club més llorejat de la història del voleibol del Principat, va jugar la recopa el 1992. Ara, el DSV Sant Cugat, el millor equip català femení, s’ha afegit al grup selecte després de completar un curs passat excel·lent en el qual va arribar a les semifinals de la copa i als quarts de la lliga, amb un quart lloc en la fase regular. Avui juga l’anada dels setzens a Valldoreix contra el Chieri ’76 italià (20 h). La tornada es disputarà el dia 13 (20 h). El CVB Barça, que va tornar a Europa en el curs 2017/18, també havia segellat el passaport amb un brillant subcampionat en la lliga 2019/20 però va renunciar al repte continental.
El Sant Cugat, amb el tècnic brasiler Leo Passerine al capdavant i sempre rendibilitzant un dels millors planters de l’Estat, travessa un moment dolç. És quart en la lliga amb un partit menys i a Europa va superar els trenta-dosens amb solvència contra el Ginebra. A la plantilla santcugatenca hi ha majoria catalana–Aina Berbel, Berta Clavel, Ana Newsome, Alessandra Hurtado, Itziar López, Marta Cano, Jana Duran i Sol Guidarelli–, una mallorquina –Maria Antònia Gomila–, dues brasileres –Ana Aparecida Cecilia López i Sandra Braun– i una sèrbia –Lana Jovancic.
El Chieri ’76, sisè en la lliga i campió de la Challenge Cup, es presenta com un rival d’alta volada que constata la tradició del seu país. La jugadora de més renom del conjunt de la localitat del Piemont –a 15 quilòmetres de Torí– és la lliure i capitana Ilaria Spirito, vigent campiona olímpica i mundial amb Itàlia.
L’Espanyol a Europa
L’aventura europea del RCD Espanyol en l’exercici 1992/93 va ser efímera. Va jugar el dia 7 de novembre del 1992 l’anada de la segona eliminatòria de la recopa a casa contra el Salzburg (1-3) i el cap de setmana següent va viatjar a Àustria i va perdre també per 3-1. El gran equip que havia guanyat títols ja havia perdut pistonada i va ser només sisè en la lliga. Amb jugadores com Marta Gens, Silvie Hernández, Àngels Margarit, Marta Galceran o Cecilia del Risco –una peruana considerada una de les millors del món–, i sense oblidar Cardona, Vilar, Garcia, Miracle i Borràs, l’Espanyol va guanyar tres lligues (1984/85, 1987/88 i 1990/91), la primera com a club associat a l’AD Cornellà, i cinc copes (1984, 1985, 1986, 1990 i 1992), les tres primeres també amb aquesta fórmula. L’Espanyol havia jugat la copa d’Europa els cursos 1985/86 i 1988/89.
